Cercador
L'entrada al paradís
Un relat de: Masvidal_MMIXAra sap, però, que els excessos són dolents i, ella amb el menjar n'ha comés massa, d'excessos. Si cuinar era un plaer, menjar ho era més. Li agradava degustar els plats lentament, per a gaudir de cada sabor, de cada textura... Però no sap en quin moment se li va escapar de les mans i es va convertir en una esclava del menjar. Picar entre hores era la seva màxima. Fer-se plats gustosos i abundants, sense importar els fregits ni mirar les calories de la seva dieta, duent cada cop una vida més sedentària. Més i més sedentària. Més i més calòrica. Sí, va arribar un moment en que el seu cos era massa gran i els seus peus massa petits per a transportar-lo. Va arribar un moment en que els esglaons es feien insuportables per a ella. Una cosa tan insignificant per a la gent corrent, com són dos esglaons. I, finalment, un dels seus pulmons no va poder suportar més pes i van haver d'ingressar-la en aquest hospital. Però, des del seu llit, veu com els quilos van baixant massa lentament i no sent que sigui suficient. No, no és suficient. Ella vol una segona oportunitat per a fer-ho millor, però necessita perdre tot el greix que ha acumulat de més. S’ha de buidar de tot el menjar consumit fins l’actualitat, ja que ara mateix ja ho ha entès. Ja ha comprès que menjar sempre ha de ser un plaer i mai una font d'autodestrucció. Però no sap si hi és a temps. A temps d'aprimar, a temps de fer una vida normal. No obstant, el que sí sap és que no es rendirà i mentre espera el moment de tornar a viure fora de l’hospital, procura menjar lentament, degustant els plats, deixant menjar als mateixos, per a no tornar a excedir-se amb la quantitat, però sempre, sempre, degustant el menjar.
Perquè menjar és un dels principals plaers d'aquesta vida i, sense cap dubte, una de les entrades al paradís.
Comentaris
-
Ufff[Ofensiu]Annalls | 02-02-2013
Quasi parles de mi...pare,mare , adició al menjar...estic escrivint un llibre sobre això, potser l'any vinent, es difícil concertar les entrevistes...per sort ja he fet teràpia i vaig a millor, i no he arribat als extrems de la pobra persona que parles. Però no saps com l'entenc ...això si les persones que tenim addicció al sucre o al menjar, devorem no assaborim res de res...
Gracies per haver-ho escrit.
Si tens alguna experiència personal o alguna coneguda que vulgui escriure la seva historia en el llibre hi ha lloc.
Per cert com va el tema de la maternitat...?
Ah ahir al fi , vaig provar amb la meva filla lo de pujar les fotos i la primera part bé, però desprès l'únic que vam aconseguir es que surtis l'url en lloc de la foto !!! Ho demanare al meu fill que en sap més.