L'Entorn comunica.

L'Entorn, la realitat que ens envolta i es barreja amb la nostra quotidianitat personal, ens parla, comunica.

Però el seu llenguatge és moltes vegades variable, sorprenent i difícil de comprendre.

Unes reflexions concretes al voltant de l'entorn:

· Al sortir de casa de bon matí, m'acarona una foscor amb claredat. O una claredat que s'obre pas i m'invita. Trobo la porta de sortida de casa i arribo on vull arribar. És un antic forn i compro un pa rodó de quart tallat a llesques primes. El Forn obert i ple de pa. Noto una seguretat i alè de confiança. La claredat de la foscor em transmet un missatge que em sembla entendre. Puc trobar el lloc que cerco, un Forn de Pa.

· Un soroll metàl·lic entra per la finestra, malgrat estar tancada. Els repartidors de butà avisen i ofereixen el recanvi de bombones. Jo no ho necessito, doncs tinc un altre via de combustible. Però aquest soroll, repetitiu, més d'un dia, em molesta o em desperta de les cabòries personals, silencioses que van donant voltes per la ment.

· A la tardor, el carrer m'acompanya amb els sons de les meves petjades trepitjant les fulles seques, que també fan soroll. Miro una fulla seca, acabada de trepitjar i sentir el seu clam. Una fulla seca caiguda de l'arbre sembla que vol dir que la seva existència ha finit i resta a terra.
Torna la fulla a la terra. Tornar, a vegades costa. Sembla que el tornar és un escapar-se d'una fortalesa envoltada de muralles que no deixen tornar, Desprendre's, com la fulla, suggereix el camí de la tornada. Fàcil ?

· A la cantonada sona i escolto la sirena d'un vehicle d'emergències. Els altres vehicles s'aturen i li donen pas.
Cedir el pas, i no és una senyal de circulació, és una actitud interessant.
Cedir a qui o què ? A tothom ? A tot ?
Cedir és debilitat o potser claredat ?

· Arrossegant un carret, m'acosto al Súper, a prop d'on visc. Massa d'hora. Encara no han obert. Aquesta aturada invita a mirar la gent. Amb pressa... amb lentitud... distreta... Acompanyada... En solitud... Un ventall d'humanitat que no conec però que noto una certa connexió. Veïnatge !

* Sempre em provoca curiositat veure gent pel carrer amb el mòbil encès a la ma. Aquest aparell s'ha integrat al nostre entorn, com un mitjà de comunicació.L'entorn no hauria de crear dependències. I el mòbil tampoc. Dependre és una certa anul·lació del marge de la pròpia llibertat per decidir, opcionar...El mòbil és un mitjà a la meva disposició personal. A vegades costa, però crec que aquesta és una bona actitud.

· En una porteria, hi ha un quiosc de Diaris i Revistes. Sempre hi ha gent mirant i algunes comprant. Gent diversa, gent de diaris, gent de diaris d'esports, gent de revistes. Gent que el seu diàleg sols és triar i pagar. Gent que compra i xerra amb el venedor. Escolto les queixes del venedor. Ara el negoci és difícil. La premsa gratuïta és massa competitiva. I els preus de diaris i revistes també. És un Entorn escrit en paper, de moment. I també un Entorn de gent que s'atura, mira, remena i potser compra.


· Plou. Torno a casa i agafo el paraigua. Obert el paraigua no em mullo. Aquest objecte em protegeix i també no em deixa veure gairebé res. Com una barrera, sento l'aïllament. Sols paraigua, pluja i jo. I també altres paraigües. A vegades, els entorns són barreres.

· El mòbil ha sonat. No reconec el que truca. Dubto si contesto. No reconec el número i per tant la persona que truca. Potser sols és una trucada publicitària... o... ?
Decideixo contestar. És en Fidel que truca des de el telf. de l'Empresa. Les seves paraules m'envolten i em comuniquen pau i tranquil·litat. És un bon amic. No contestar a aquest Entorn i no ho hauria rebut. Bona decisió.