L'enterrament

Entre tota la gentada, només ell duia capell. Ben educat com era, quan el fèretre va passar davant seu, es va treure el barret. Ell mateix s'havia descobert.

A la cinta de la corona hom podia llegir :"La teva dona que no t'oblida", però a més d'un li va semblar que deia: "La teva dona que no et perdona".

Uns companys del difunt, en un racó del teatre, comentaven en veu baixa: "T'has fixat com mira l'home del barret, la viuda?".

Quan el capellà va dir "Ja podeu seure", només van quedar dempeus els que tenien mala consciència.

A Girano no el coneixien de res al difunt. Per això el local on se celebrava la cerimònia estava mig buit.

El difunt era molt conegut a Girano. Per això el local on se celebrava la cerimònia estava quasi ple.

En sortir del teatre, el difunt, sense donar cap senyal de vida, va marxar cap al cementiri.

La viuda, plena de dol, va agafar el ram de damunt del taüt i el va llençar enrera, per damunt de les espatlles.

Un home de cabells blancs, de mirada perplexa, el va arreplegar al vol, i se'l va amagar sota l'abric, dissimulant.

Fent-se el desmenjat, l'home del barret va pujar a un cotxe gris i va afegir-se al seguici, que ja feia cap al cementiri.

Un cartell ben gros, a l'entrada del recinte, ho deixava ben clar: "Prohibit respirar a l'interior dels taüts".

Al costat del portal del cementiri, un venedor de globus oferia els seus inflables platejats, a tres euros la peça: "Agafeu-ne un, per a l'ànima del difunt!" feia la cantarella.

La viuda es va quedar un cocodril de color blau. L'home del barret va escollir una sirena i un amic del difunt va comprar-li un porquet rosa, una foca i un cap d'en Homer Simpson.

Quan la comitiva va arribar davant del nínxol, el difunt, per guanyar temps, ja s'hi havia entaforat. Llavors, al crit de "Amunt aquests ànims!" tots van deixar anar els globus, que es van enlairar ràpidament cap al cel. Tots, llevat de la sirena que, per motius que ara no és oportú desvetllar, va quedar enredada en el brancam d'un enorme pi que passava per allà.

Mentrestant, en un despatx de la comissaria, el forense confirmava que l'home que enterraven havia estat assassinat.

Epíleg: Qui va quedar dempeus al teatre, víctima de la seva mala consciència?

Nota de l'autor: Si vas al cementiri de Girano, fixa't en el gran pi que fa vida entre els morts. Per poc que t´hi fixis, hi veuràs una sirena d'escates brillants, presonera dels teus ulls.