L'enterrament

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Entre tota la gentada, només ell duia capell. Ben educat com era, quan el fèretre va passar davant seu, es va treure el barret. Ell mateix s'havia descobert.

A la cinta de la corona hom podia llegir :"La teva dona que no t'oblida", però a més d'un li va semblar que deia: "La teva dona que no et perdona".

Uns companys del difunt, en un racó del teatre, comentaven en veu baixa: "T'has fixat com mira l'home del barret, la viuda?".

Quan el capellà va dir "Ja podeu seure", només van quedar dempeus els que tenien mala consciència.

A Girano no el coneixien de res al difunt. Per això el local on se celebrava la cerimònia estava mig buit.

El difunt era molt conegut a Girano. Per això el local on se celebrava la cerimònia estava quasi ple.

En sortir del teatre, el difunt, sense donar cap senyal de vida, va marxar cap al cementiri.

La viuda, plena de dol, va agafar el ram de damunt del taüt i el va llençar enrera, per damunt de les espatlles.

Un home de cabells blancs, de mirada perplexa, el va arreplegar al vol, i se'l va amagar sota l'abric, dissimulant.

Fent-se el desmenjat, l'home del barret va pujar a un cotxe gris i va afegir-se al seguici, que ja feia cap al cementiri.

Un cartell ben gros, a l'entrada del recinte, ho deixava ben clar: "Prohibit respirar a l'interior dels taüts".

Al costat del portal del cementiri, un venedor de globus oferia els seus inflables platejats, a tres euros la peça: "Agafeu-ne un, per a l'ànima del difunt!" feia la cantarella.

La viuda es va quedar un cocodril de color blau. L'home del barret va escollir una sirena i un amic del difunt va comprar-li un porquet rosa, una foca i un cap d'en Homer Simpson.

Quan la comitiva va arribar davant del nínxol, el difunt, per guanyar temps, ja s'hi havia entaforat. Llavors, al crit de "Amunt aquests ànims!" tots van deixar anar els globus, que es van enlairar ràpidament cap al cel. Tots, llevat de la sirena que, per motius que ara no és oportú desvetllar, va quedar enredada en el brancam d'un enorme pi que passava per allà.

Mentrestant, en un despatx de la comissaria, el forense confirmava que l'home que enterraven havia estat assassinat.

Epíleg: Qui va quedar dempeus al teatre, víctima de la seva mala consciència?

Nota de l'autor: Si vas al cementiri de Girano, fixa't en el gran pi que fa vida entre els morts. Per poc que t´hi fixis, hi veuràs una sirena d'escates brillants, presonera dels teus ulls.

Comentaris

  • miquel[Ofensiu]
    Nina Abril | 17-05-2007

    M'ha fet l'afecte que era al teatre!

    ;-)

  • Brillant[Ofensiu]
    VLovaina | 21-02-2006

    Àcid, irònic, crític, divertit, ben escrit, el punt surrealista mesurat... Ja no sé què més dir.

  • xesco | 26-07-2005


    És un relat molt curiós, ple d'imatges divertidíssimes! M'ha encantat "En sortir del teatre, el difunt, sense donar cap senyal de vida, va marxar cap al cementiri".
    Vaig a investigar què més amagues.

    APA10!!!!!!!!Ens llegim!!!!!!

  • Com sempre[Ofensiu]
    Biel Martí | 20-07-2005

    Com sempre, un relat teu amb frases brillants i moments per no oblidar o... per no perdonar. Una mica més lúgubre que d'altres que t'he llegit i comentat, segueix però tenint la teva inesborrable emprempta.

    Biel.

  • molt diver[Ofensiu]
    la taxidermista llunàtica | 28-02-2005 | Valoració: 9

    ei! m'ha agradat. I com k soc de poques paraules, pos re tu k això k m'ha agradat i adew siau

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

84 Relats

329 Comentaris

107604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

Em pots trobar a flickr. També penjo coses al meu bloc.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla