Lentament

Lentament recorro camins per on crec que ja he passat abans... lentament et recordo... lentament, molt lentament...tornes a mi. Busco... entre el calaix de la passió, un somriure, un bes, un...bé...et busco a tu, només a tu, només busco allò que no tinc i vull tenir. No vull fer sempre cas de la meva consciència, vull desencadenar cadenes i guiar-me pel meu cor...Confio en trobar-te, però no en tenir-te. Confio en veure't, però no en tocar-te. Per això em defineixo com.... un escarabat? Ells estan sols, són inòspits, són...com jo. Ploraria nits senceres, dies, setmanes, mesos...fins hi tot anys...fins trobar-te, fins tenir-te, fins sentir-te. Ara no sóc més que pols... més que llàgrimes que passen desapercebudes perquè ningú les entén...sóc un joc de paraules, les quals mai es pronunciaran...