Lennon-McCartney

Fa un temps els britànics van escollir Bohemian Rapsody del grup Queen com la millor cançó de tots els temps al Regne Unit, i resulta que aquest tema va superar en nombre de votacions altres himnes musicals com Imagine de John Lennon i Hey Jude de Paul McCartney, quan encara tocava amb The Beatles.
Sense restar mèrits a les qualitats compositiva i tècnica de Queen, The Beatles és el meu grup preferit de tots els temps, encara que avui dia semblin uns mites prescindibles i el novel·lista peruà Alfredo Bryce Echenique se'n foti dient que Beatles (que significa colpejadors) va ser un error ortogràfic per confusió amb Beetles (escarabats).
El gran públic sempre associa els temes més clàssics del quartet de Liverpool amb els compostos per Paul McCartney, com el citat Hey Jude o el celebèrrim Yesterday. Però el més significatiu és que totes les cançons estaven signades amb la fórmula "Lennon - McCartney". Per cert, els drets d'autor els té el cantant Michael Jackson.
El que trobo més dubtós de tot plegat és el comportament de Paul McCartney, una icona de la modernitat i el progrés artístics a la dècada dels anys seixanta. Que ara recolzi les guerres preventives com la de l'Iraq i que digui que parla amb l'esperit de la seva exdona Linda Eastman, la qual va donar-li permís per tornar-se a casar amb la seva actual muller Heather Mills...
Suposo que són excentricitats dels genis, però em sembla que John Lennon va portar millor la fama i que ho va demostrar cantant: "I don't believe in Elvis, I don't believe in Kennedy, I don't believe in Beatles... I just believe in me." És a dir: "Jo no crec en Elvis, jo no crec en Kennedy, jo no crec en els Beatles... jo només crec en mi."