L'ENIGMA

Un relat de: Illadestany

L'ENIGMA




Per a mi, el Ricard formava part del paisatge de la meva infantesa des de sempre, era un membre més de la família, com un tiet molt proper. El meu germà i jo trobàvem normal que estigués sempre per casa, o que sortís amb nosaltres quatre tots els caps de setmana. A mi fins i tot em comprava sabates, i m'havia acompanyat al metge més d'un cop. Érem 5: el pare, la mare, el meu germà i jo, i el Ricard. Tot transcorria amb el que jo creia que era la normalitat quotidiana de qualsevol família.
Només quan vaig arribar a l'adolescència, vaig descobrir alguna cosa estranya a les mirades de la gent, però no sabia pas què era. Poc a poc, vaig començar a identificar paraules a mitja veu, somriures bemolls, mirades de gairell.
Sentia vergonya sense saber de què, sentia vagament que la gent em culpava o que m'esguardaven amb suspicàcia, i la incomoditat augmentava dins meu, però ignorava la manera de posar-hi paraules, a allò que m'estava passant. D'altra banda, tampoc gosava comentar-ho amb els pares ni amb les amigues, no sé per què.
A la fi, una veïna va dir-m'ho clarament: la gent del barri em vigilaven, m'observaven per saber si jo seria com ma mare, una p. que convivia amb dos homes alhora. Què com vaig reaccionar davant d'això? Doncs intentant demostrar-los, i també demostrar-me, que jo era dona d'un sol home, i vaig casar-me amb el que era el meu nòvio de sempre, i que ara és el pare dels meus dos fills. Tret d'això, no vaig voler plantejar-me res més.
I tot ha anat més o menys bé fins ara, fins fa poc, que no puc parar de plorar. Que què ha passat? Doncs que la nena, que ha fet 3 anys, m'ha començat a fer preguntes, potser les que jo mai m'he volgut fer, o potser va ser quan un dia la vaig veure de la mà del Ricard, que li comprava sabates, no sé, però tot això m'ha fet recordar que, des de ben petita, sempre han existit al meu voltant coses estranyes que jo intentava passar per alt.
I per això estic aquí, sap, perquè no puc parar de plorar, perquè no vull que la meva filla visqui el calvari sense nom que jo he hagut de suportar des de que vaig néixer, fet de preguntes sense resposta, de silencis, de somriures trencats i de mirades de gairell.
Jo m'estimava moltíssim el meu pare, que va morir fa pocs anys, i per a mi és i serà l'únic pare que he tingut, però sé que mai hi ha hagut misteri a l'entorn del meu germà, que va néixer abans que existís el Ricard, i sé que ell va arribar a la família un temps abans que jo nasqués, tot i que no sé quant, de temps.
I sé, sobretot, que sempre m'he sentit immersa en un àmbit estrany, ple de dubtes i d'interrogants que mai m'han permès sentir-me segura, definida, identificada, sí, identificada amb mi mateixa, no sé…és com haver viscut en un mirall opac, en el qual no puc reconèixer-m´hi amb claredat, perquè no sé qui sóc, perquè m'envolta sempre la fosca d'un interrogant impronunciable, del qual potser ningú no en sap la resposta.

Comentaris

  • bon relat joan[Ofensiu]
    joandemataro | 25-12-2010 | Valoració: 10

    dóna per pensar i reflexionar sobre casos semblants que passen arreu, ben escrit
    et felicito i t'agraeixo el teu comentari al meu poema
    bon nadal i bon any nou
    una abraçada plena de màgia nadalenca des de mataró
    joan

  • ens veiem?[Ofensiu]
    socmas | 05-11-2010


    A través de les mirades de gairell... els veïns ho pronostiquen i en Ramon no para: "digues-li si una cervesa va bé". I així com aquell que res, de l'escrit a la tertúlia.
    Molta SORT!!!!

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • un secret ben portat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-10-2010

    per la mà que escriu, no per la protagonista del relat, plena d'angoixa i de mitges veritats, i de mirades de gairell dels veïns i veïnes. Bon relat, molta sort!

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45286 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli