L'energia que ens manca

No busquis excuses.
No responguis perquè
Tampoc busquis allò que ja has trobat...

Somriu al teu voltant
I no t'apaguis...
No deixis que ni un pensament inexistent
pugui contra un ésser existent

No deixis que una màscara
Amagui una llàgrima

Camina.
Simplement

Deixa passar les hores,
els moments,
les circumstàncies...
que després de la turmenta sempre ve la calma
Però no et deixis passar a tu
No deixis passar allò que consideres part de tu.
Perquè es pot perdre.
[...]
Sé que ningú té el que es mereix
Però tothom recull allò que ha sembrat
Una llei indefugible.
Un camí de retorn al nou ésser.

Però no facis cas a aquells que criden sense dir res.
I oblidar els desenganys...
Els moments durs...
I aquelles paraules rabioses que podries haver dit.
Perquè aquest no és el camí que s'ha de caminar.

El teu és un camí que es molt llarg
I quan caminis perdut...
Mira al sol
I recorda't de tot allò que has après.
De tot allò que has ensenyat
De tot allò que t'han deixat
I... de tot allò que has pogut compartir.

I explica-l'hi, perquè no?
Potser el Sol està sol o trist o malenconiós
I necessita que algú el cridi, algú.
Digues-li cantant com et dius i cap on vas...
I somriu a les penes que es transformen amb alegria.
I no ignoris el fet que tornaràs a somriure...
i a caminar trepitjant sota de les teves passes...
perquè ELS TEMPS SEMPRE CANVIEN!