L’enemic... amic?

De vegades un petit esforç ens condueix a grans i bons canvis.
Un relat emotiu i alliçonador.

En Gila, va ser una gran persona i un gran humorista molt estimat.
Et felicito pel teu petit homenatge, m’ha agradat molt.

Una abraçada
Núria

Un homenatge ple de tendresa com el personatge a qui li has dedicat. Tant, que resulta molt fàcil identificar-se amb el protagonista del microrelat. Trobo enginyós el truc de catalanitzar el nom per no delatar d'entrada la seva identitat. Si vols polir-ne la sintaxi crec haver-hi detectat un parell d'errades cap al final: l'accent sobre el "què" de "…que és l'enemic?" despista una mica en una primera lectura, important perquè és la pista final que ha de permetre el lector recordar el monòleg i identificar el personatge. Després, no n'estic segur, però diria que "va a començar" com a forma de futur …no sé si es correcte en català. Jo ho substituiria pel futur simple o una expressió com ara "que és a punt de començar…" Res més, m'ha agradat llegir-lo.
Abraçada,

iong

Doncs mira jo tan tranquil.la fent-li comentaris al bonet, si no es que ell m'ha plantejat el dubte!! Havia llegit la columna i no el nom a sobre d'ella.
Ma encantat aquest relat i el seu personatge!! Si es que no saps mai, quan cauràs en gracia, de fet el jurat qui es ? Persones de diversos gustos, i ves a saber amb quina l'encertaràs. Si els coneix essis ben be! Aixi i tot també dependria del dia que tinguessin.
Tan de gust en llegir-te per primer cop.
Anna

M'agrada l'estil -enganxa des de la primera paraula- i el contingut. El desenllaç queda natural i provoca la sorpresa que busca. Bon relat!

Estimat Joan, que passis un dia ben feliç amb els teus estimats!!! T'ho vinc a dir aquí, que aquest teu relat m'agrada moltissim. M'emociona llegir-lo, tot i ja haver-lo llegit fa dies. Una abraçada molt forta!!

Silvia

Sens dubte hi ha escriptors que ens han entusiasmat amb les seves paraules, que ens han fet somniar, plorar, fins i tot viatjar... Desconec si en Gila escrivia els guions de les seves actuacions, però si ho feia se li ha de reconeixer un altre mèrit afegit al d'haver provocat el riure o el somiure a moltissima gent.
Tu aconsegueixes fer relats amb qualsevol idea que et passa pel cap, Joan, i això també en té molt de mèrit. M'ha agradat la senzillesa amb la que has vestit el relat, i el gir final, inesperat i adient.
Una abraçada

Feia temps que no passava per aquí i, vet aquí que he retrobat el meu amic Joan, empatollant-se històries tan bones com les de l'humorista que menciona. Els que han comentat abans que jo, ja han enaltit la figura de'n Gila, però jo vull parlar del teu relat tan fresc i inesperat que m'ha sorprés agradablement.

Petons

Aquest “petit” homenatge teu m’ha portat molts records...
Records de riures i somriures tot escoltant aquella veu tan peculiar que parlava per telèfon amb l’enemic, amb l’escola del fill, amb... El de menys era “amb” qui, realment. El més important era l’humor que vessava de cada frase, de cada nova frase de la conversa, però sobretot de les confidències directes amb el públic.

Un humorista genial, el Miquel “Gila”!

T’envio una abraçada d’amiga,
Unaquimera

ple de respecte ... i el repte que canvia la vida del seu amic! :)

tan preciós! Joan, m'he identificat de seguida amb el teu protagonista- escriu de bona fe i es presenta a tot arreu sense quedar ni finalista enlloc- i el gir que l'hi dónes, tan ple de tendresa i humor del bo, m'ha deixat un regust de bona história i ben explicada! El trobo, en conjunt, un gran encert, i amb molt encant. Una abrçada,

a

Com sempre de qualsevol tema en treus partit. M’agrada aquest homenatge escrit amb paraules planeres. Sembla que en lloc de llegir estigui parlant amb tu.
Una abraçada