L'endemà. fragments. 23

Un relat de: minotaure


Al matí em desperto amb el dubte de si la desaparició del Paquillo és real o és un somni. Em llevo, estic sol a casa, la mare deu haver sortit a comprar l'esmorzar. Quan arriba em diu de seguida:
-Éreu molt amics amb aquest nen de les cases noves?
-No gaire, a vegades juguem junts. Ja l'han trobat?
La mare no em contesta, està a la cuina preparant l'esmorzar. Porta a taula els plats amb un posat estrany.
-L'han trobat mort aquest matí. La família està desfeta.
-Mort? Però què li ha passat?
-L'han trobat ofegat a les obres del col·lector del carrer Tetuan.
És hora d'anar a escola. Em preparo, faig per veure els altres però ja deuen haver sortit. Vaig a classe, el matí se'm fa molt llarg, sembla com si el rellotge que hi ha damunt la pissarra s'alentís més i més, fins i tot dubto si no s'ha aturat. No em concentro en la feina, en tot el matí no faig res i el mestre em renya de valent.
Al migdia, després de dinar, aquella mitja horeta que tenim de cap abans no hem de tornar a classe els de la colla ens busquem:
-Per què hi deuria tornar?
-Diuen que no sabia nedar.
-Però hi havia molt poc espai, amb dues braçades segur que arribava a la paret.
-Deuria caure, es va espantar i no va saber sortir-se'n.
-Però què hi feia allà?
-Jo crec que volia passar la prova.
-Segur que era això.
-No hem de dir res de les proves.
-Era un joc. Vam estar jugant i després ens en vam anar tots cap a casa.
-Que ningú digui res de la iniciació ni de les proves. Vam estar jugant per allà i res més.
-I si ens culpen?
-De què ens han de culpar? Ell estava bé quan vam tornar, hi ha gent que ens va veure arribar, segur.
-Però, i si diuen que va ser per culpa nostra, per tot això de la iniciació?
-Si hi haguéssim estat tots no hauria mort, l'hauríem salvat, li ha passat per burro, per anar-hi tot sol.
-Per això no hem de dir res. Vam estar jugant i res més. Ell va tornar-hi sol. -Conclou el Jordi amb autoritat. -Aquesta serà la veritat, la nostra versió: vam passar la tarda jugant tots junts, no va passar res d'especial, després vam tornar cap a casa. Tots. Ningú es va quedar enrere. Ens vam separar a la cantonada i ell se'n va anar cap a casa seva.
En realitat no ens pregunten res més. No hi ha motiu per cercar un culpable del que ha passat. Només ha estat un accident. Un terrible accident que trasbalsa tothom i que fa que durant uns dies al barri del tomàquet només es parli del "pobre noi".



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

minotaure

25 Relats

11 Comentaris

16208 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Relats encadenats que també podríem anomenar novel·la.

M'interessa molt que em critiqueu ja que és la manera de millorar aquesta primera novel·la que he escrit. Sobretot la prosa, l'estil, l'estructura narrativa.... ja que la història és més difícil de jutjar amb aquest sistema de lliuraments a termini.

Gràcies a tots

Lluís

També he d'agrair a Copèrnic i Vladimir que fa uns mesos es llegissin la novel·la (llavors tenia un altre nom) i em fessin la crítica.