L'ENCONTRE

Un relat de: jomagi
L’ENCONTRE
HOME: -No sé perquè però, diria que és ella. Valguem Déu!... Segueix tant esplèndida de carns com aleshores... Pensar que durant tants anys varem més que intimidar...! Ah!, que inoblidables temps aquells en que tot era sexe, sexe i més sexe!... Quants anys deuen haver passat? Uns vint?... O potser més...
HOME: -Que ets la Cèlia?...
DONA. –Si?...
HOME: -Que no em coneixes?...
DONA: -Ara així de cop...no hi caic... Ets en Frederic?
HOME: -Siii!... Quant de temps sense veure’ns!... Com estàs?...
DONA: -Ja ho veus, el temps passa...
HOME: -He pensat tantes vegades amb tu...
DONA: -Si?...
HOME: -O i tant!...
DONA: -I això?...
HOME: -Dona!... varem viure tant tu i jo...
DONA. –Si?... Quan?...
HOME: -Cèlia!... Que no te’n recordes?
DONA: -Tu i jo?.. Però, que dius tu ara?...
HOME: -Escoltem... Perdona, fa uns vint anys varem estar força ben enredats tu i jo... Quasi cinc anys...
DONA: -Tu i jo? Però que dius ara...!
HOME: -Si dona!... Vaig estar a punt de deixar la dona per viure els dos junts per sempre més... Recordes?
DONA: -Em sembla que t’equivoques de ple a ple...
HOME: -Però tu ets la Cèlia, la Cèlia Pi... Oi?
DONA: -Si. Però no Pi. Em dic Cèlia Pou!...
HOME: -Pe... però... Això no pot ser!... Si ets tu!... Tu ets la Cèlia. Per la mort de Déu!... Com pot ser que amb tot el que varem viure els dos junts, ara em diguis que no ens varem relacionar mai!... És ridícul tot això!...
DONA: -A veure, tu ets en Frederic Solé?
HOME. -Cèlia!... Soc en Frederic Sola!... No Solé!... Tu ho saps!... Com pot ser que tu no siguis la Celia, i jo sigui en Frederic...? Tu ets la Cèlia Pi i Riera!... Oi? Digues!
DONA: -Quina absurditat!... Per la mort de Déu!... Jo soc Cèlia Pou i Riu!... i m’estic posant nerviosa. Ni tu ets qui dius que ets, ni jo soc qui tu et penses que soc. Vols fer el favor de deixar-me en pau!...
HOMA: -Escoltem, asserenat... Potser si que estem una mica alterats... Però recorda-te’n, pensa les vegades i vegades en que férem l’amor i altres coses excitants... El que ens varem arribar estimar i desitjar... No ho recordes?...
DONA: -Que tu i jo em fet l’amor i altres coses exci... Però, que estàs boig?
HOME: -Prou que has de saber-ho!... Que ja no te’n recordes quan vas avortar als cinc mesos? No ho entenc!... Amb aquella passió que tenies per mi!...
DONA: -Avortar...? Boja per tu?... Vols fer el favor de deixar-me en pau! Però tu que cony t’has cregut...
HOME: -Però tu ets la Cèlia Pi i Riera...
DONA: -Tornem-hi!... No, no i no! Jo soc i em dic Cèlia Pou i Riu.
HOME: -Be... Deixem-ho córrer. Pero, consti que jo soc en Frederic Solé i no Sola!...
DONA: -D’acord doncs. Ara deixi’m amb pau sisplau...
............
DONA: -Era en Frederic?
HOME: -Era la Cèlia?

Comentaris

  • Divertit![Ofensiu]
    Ibeth | 25-05-2014

    M'ha agradat, es divertir i fàcil de llegir.