L'encanteri

Una xiqueta es diu Rosalia, i com cada dia, tot sortint d'escola, fa cap a ca l'àvia, que li ha fet un entrepà . Però s'ha trobat un vell pel camí que li diu:
- Rosalia, xiqueta, em voldràs fer un favor?
- No pas- que li diu la Rosalia, i va seguir el seu camí, cap a ca l'àvia.
El vell era, segons que diu la llegenda, Déu Nostre Senyor. Tanmateix, Déu em va dir que no pot ser, perquè aquell dia, quan, com cada dia, una xiqueta que es diu Rosalia surt d'escola i fa cap a ca l'àvia, que li ha fet un entrepà, ell, Déu, esdevingut Zeus, era la Grècia clàssica, que hi feia la cort a una pagesa de Tesalònica. Altres fonts ens parlen que el vell era un biòleg que havien condemnat feia temps per un cas de pederàstia. Sigui com fos, el vell tenia poders. Car, per tal de venjar-se de la pobra Rosalia, per tal de donar-li una lliçó, segons que va dir més tard, a la taverna, per tal, doncs, de castigar la Rosalia, que només li havia refusat l'ajuda, perquè l'àvia sempre li recomanava que no parlés amb forasters, per tal de venjar-se'n, per tal de donar-li una lliçó, el vell, que no era Déu, però que tenia poders, va dir: Rosalia, puix que no m'ajudares, et condemno a anar pel món sense tornar a veure la teva àvia fins que jo no me'n vagi, d'aquest món, i ho va tornar a repetir dues vegades. Rosalia no el va sentir. Però l'amenaça va tenir efecte ben aviat. Pocs metres abans d'arribar a ca l'àvia, la va segrestar un grup de músics d'orquestra que cercaven una cantant.
Malgrat els seus pocs anys, la Rosalia va començar una triomfal carrera com a cantant tot recorrent la geografia festiva del país durant molt de temps. A divuit anys, va anar a un festival internacional de música i no va guanyar, cosa que la va portar a un període de febre creativa. Va abandonar el grup de músics, que es van trobar un altre camí sense cantant, per la qual cosa van haver de recórrer a més segrestos. La Rosalia, cantautora sense músics, però amb moltes cançons, es va instal.lar a l'estació de metre de la plaça de Catalunya de Barcelona.
Mentrestant, el vell-que-potser-era-Déu, se'n va anar d'aquest món camí de la Grècia clàssica, cosa que va annular l'encanteri de la Rosalia. La xiqueta va tornar a escola, a l'època quan, com cada dia, feia cap a ca l'avia, que l'havia fet un entrepà. Era el mateix dia que es va trobar un vell, però el vell no hi era. El grup de músics no la va segrestar. Va arribar a ca l'àvia, va prendre l'entrepà, i va dir: Merda! L'àvia la va esbatussar.
La Rosalia se'n va anar de casa. Va esdevenir okupa. A divuit anys, la van fer fora d'una casa rural, on se celebrava un festival internacional de música que podia haver guanyat.
- Merda!- va dir, i els mossos d'esquadra la van esbatussar.