L'Emma va néixer

Un relat de: Esther Llombart Ramis
L’Emma va néixer ara fa set anys, un mes de novembre. Vaig parir sense anestèsia, notant tot el procés, sense que se m’escapés cap sensació. Va ser un part purament natural, físic, emocional. Vaig cridar perquè tenia la necessitat de fer-ho, per mitigar el dolor, per donar-me força. És aquella força que impulsa els guerrers a arrancar a córrer i entrar al camp de batalla, donant-ho tot perquè la causa s’ho val. Amb els meus crits empenyia l’Emma a sortir també de nou al camp de batalla de la vida, de la seva nova vida. I amb els meus crits em connectava amb la meva part més intuïtiva, més primitiva, més ancestral, més oblidada, perquè una societat medicalitzada i instrumentalitzada ens ha fet creure que necessitem sempre algú que ens monitoritzi i ens controli, i ja no recordem ni la nostra essència ni la nostra força.
L’Emma va néixer i els seus sons primaris es van afegir als meus. I allí estàvem les dues, nues, brutes, pell amb pell. Érem l’expressió més bàsica de la vida, érem pura catarsi. Ella necessitava el meu contacte per no sentir-se sola i jo la necessitava a ella per reconfortar-me i bolcar-li les meves emocions. No necessitàvem res més perquè ens teníem l’una a l’altra.

Comentaris

  • Molt adient amb la tematica[Ofensiu]
    Naiade | 21-11-2014 | Valoració: 10

    Un relat valent, que mostra el que podem fer per nosaltres mateixos sempre que no hi hagi complicacions. Segur que les sensacions i sentiments viscuts no els oblidaràs en la vida. Gracies per compartir.

  • Naturalment...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 09-11-2014 | Valoració: 10

    Un relat molt fluït i molt natural com la pròpia vida i un nou naixement, tan ben redactat que se m' ha posat la pell de gallina. Està molt bé i m' ha agradat. Moltes gràcies per compartir. I un gran salut R. Molero Cruz

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-11-2014 | Valoració: 10

    ...tot sentiment. Una explosió de la natura. Fa temps que em deixat de ser naturals per ser tecnológics. Qui sap si en un demà no gaire proper totes aquestes sensacions que vas experimentar ja no existeixin...ni tan sols el contacte pell amb pell, com has explicat tan bé.
    Esperem que quedi alguna cosa de la nostra naturalesa humana i no ens deixem portar cap a un món sense sensacions ni sentiments.
    Benvinguda a relats.
    Una abraçada.

  • No està malament[Ofensiu]

    Felicitats pel relat un relat amb un sentiment amb una intensitat i unes metàfores que m'han encandilat (sobretot la del camp de batalla). Felicitats! Segueix així.
    Edgar

  • Gràcies[Ofensiu]

    Moltes gràcies. M'ha fet molta il·lusió el teu comentari

  • Emoció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-11-2014 | Valoració: 10

    Hola Esther. Acabo de llegir aquest regal de vida que ens has offert i m'has emocionat. T'he vist i sentit cridant, parint, plorant amb l'Emma als braços. M'has fet patir però m'has fet sentir aquest instant que mai podré sentir personalment. Et felicito per aquest escrit, per la naturalitat i per la sort de compartir una filla, l'Emma, amb la naturalitat que li vas donar en el moment del seu naixement. Vida natural i pensament natural. Una forta abraçada, records a l'Emma i benvinguda a Relats en Català!

    Aleix

Valoració mitja: 10