L'elegit

Un relat de: rnbonet

El Suprem Enginyer i Arquitecte dedicà bona part de l'Eternitat per enllestir el projecte: havia dissenyat tant un conjunt general com les passes a seguir; havia calculat el pes i dimensions de cada cos celeste; estructurat llurs òrbites; inventat elements compositius de cadascun dels éssers inerts, imaginant brosses i animalets...

I va anar creant,i fent. Com Magne Fisicoquímic, creà la llum i les aigües de ran terra i del cel; com fragment d'Excels Naturalista, manà a les herbes i als arbres que creixeren, i un animal de cada espècie esdevingué...
Arribat el sisè dia, el Suprem Escultor, aixecant-se de bon matí, posà tot el fetge i la melsa modelant amb terra i aigua una imatge clàssica, suprema.
Hores després, el Creador, levitant en una posició difícil, i en trànsit somnolent a conseqüència del menjar i la fatiga per tan magna obra, féu un solemne postura per la foto de família (*): estengué el dit índex de la mà dreta vers aquella creatura que, amb aire indolent semblava mirar-se'l avorrit i de mala gana.
- I tu, home, fet a la Nostra imatge i semblança, seràs l'elegit per viure com senyor amb poder sobre els peixos de la mar, i de les aus del cel, i les bèsties de la terra, en aquest Paradís d'Or que he creat...

Poc sabia Ell que, a l'hora de l'àpat celestial, uns querubinets sempre espavilats gojaires, devorant el dinar al primer torn, -com era costum a fer amb el menuts- es posaren a jugar a bitlles. I, en el rebombori del joc, havien mig trencat i recompost amb presses part del cap i de l'òrgan per pixar i procrear del cos aquell de fang, i havien jurat mantenir-ho en secret.
El Suprem Faedor descansà el setè dia. I res no va canviar, la criatura.

******
* NOTA (que no està inclosa a la narració) .- Fer esment que, a la foto de l'esdeveniment -un antiquíssim daguerreotip d'albúmina platejada sobre paper de fibra òptica- (invent circunstancial del Suprem, i, per cert, copiat després per un tal MiquelAngelo al sostre de la Capella Sixtina)- podreu observar, amb tot detall, la part final del present relat. Sobretot, l'esquifit membre de l'Adam en comparació a la grandària i estructura muscular.
Ai, els querubins!

Comentaris

  • Doncs aquístem passant-mos-hu bé amb los escrits del Ramon!![Ofensiu]
    Màndalf | 01-02-2008

    Hi ha esquitxos de genialitat en el teu relat. Saviesa. I no és per part del protagonista, que també, ni faig conya. Per exemple que el paio "levitava en una posició difícil" quan ens va parir. I que se'l mirava avorrit i de mala gana. M'agradaria saber com ens mira ara, si sabia com evolucionaria tot, si ho té controlat... perquè el que és nosaltres...

    Una cosa. La part del terrat potser sí que continua malgirbada com la van deixar els querubins, però del pinganillu hauríem de fer un estudi més elaborat, no es pot deixar tot supeditat a la visual directa. Respecte a l'Adam, que per cert és el nostre pare i caldria defensar-lo una mica, recollones, s'ha de tenir en compte estava en repòs absolut quan es va fer la foto...

    I ara comencem l'estudi. La teva quant fa?

    Gràcies amic per l'estona, salut i força.

  • Tot té una explicació! [Ofensiu]
    Unaquimera | 25-01-2008

    Tal com jo pensava: tot té una explicació!
    Només cal trobar qui la té... que no sempre és qui sembla!!!

    El teu relat m'ha recordat una aventura de l'Obèlix a Egipte, en la qual trepa per damunt l'Esfinx, relliscant pel seu nas petri... en fi, me'n vaig de clàssic a clàssic!

    Un text fantàstic, ple d'humor i d'ironia de la teva que no m'ha decebut gens ni mica.

    Ah, per cert, dibuixaire! En els comentaris del meu darrer relat, Mig i mig, hi ha obsequis per a tu: una abraçada sencera en el primer de tots i en el tercer salutacions i mitja abraçada més! Si vols, pots passar a recollir-les; si no ho fas. jo te les guardaré ben cuidades, que ja sé que ets un home molt ocupat...

    T'envio un càntir ple de somriures,
    Unaquimera

  • Potser sí...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-01-2008 | Valoració: 10

    que l'explicació es trobaria en l'accident provocat pels entremaliats querubins! Ves a saber si de no haver estat pel joc de bitlles, ara tindriem un gènere masculí sense tantes fisures :-). En tot cas, hauriem d'exculpar el Suprem Faedor, que fins ara semblava l'únic responsable.
    He trobat divertit el teu relat. I m'has fet somriure especialment recordant la imatge del que has anomenat "foto de família".
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356811 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!