L'elegància subtil d'un pop vestit d'Armani

Malgrat tot, el pop era una criatura elegant i amb molta classe. El problema —i pel qual havia presentat nombroses queixes— era que no hi havia esmòquins de vuit mànigues, i els pantalons tampoc li anaven a mida. Com a molt podia portar un llaç al coll, que li dificultava la mobilitat subaquàtica i resultava altament molest, especialment haver d'estirar el coll i arronsar-lo. I una corbata era ridícula i humiliant, ja que en lloc d'anar cap a una festa de refinada categoria semblava que tenia un novè braç, i les popesses el miraven com si tingués alguna mena de discapacitat o malformació, essent conduït així a la sequera amorosa.

Per aquest motiu el pop estava en una disjuntiva de la que no se'n sortia. Dins la seva ment tenia clar que el seu deure era satisfer les seves pròpies necessitats, però la tasca resultava complicada quan no disposava dels mitjans adequats per dur-la a terme.

Així doncs, quan va arribar un paquet al seu nom (Octavi, en referència als seus vuit tentacles dels quals sempre se’n havia sentit orgullós, però amb un cognom de categoria, és clar), va sentir-se eufòric, especialment per l'etiqueta d'Armani que embellia la capsa i li donava un valor especial.

Efectivament, dins el paquet hi havia un preciós esmòquin negre impermeable, d'alta qualitat i amb vuit mànigues. No van enviar-li els pantalons, doncs no tenia vuit tentacles inferiors on col•locar-los, la qual cosa li semblà lògica. El llaç, això sí, era elàstic i li permetia plena mobilitat en el seu àmbit natural.

Llavors decidí que no feia falta esperar al sopar de la filla de l'alcaldessa, que celebrava el setè aniversari de casada amb un meravellós lluç d'estirp molt noble, per portar-lo. Podia lluïr-lo amb classe i meravellosa elegància aquell mateix dia.

Però va haver-hi un problema en el moment de posar el primer tentacle a la màniga corresponent que dificultà la tasca establerta: si bé el material era impermeable —per favor!—, això no evità que les ventoses s'hi enganxessin de mala manera. L‘Octavi provà, amb calma i serenitat exemplars, de desfer l'error amb un altre tentacle. Però, malgrat la seva bona intenció, la seva condició el fallà de nou i el segon tentacle va quedar enganxat en un altre tros de tela com una puça assedegada.

El problema no va fer res més que augmentar quan, emprant enfurismat la resta de tentacles —amb les ventoses corresponents, per a major desencontre— per desfer el nus de les seves desafortunades extremitats, en creà un de major. El desastre final provocà la fúria del pop, que en un impuls inadequat tibà amb força i esguerrà l'esmòquin d'Armani pel qual tan havia lluitat.