Cercador

Llista categories

l'egoisme de llegir

Un relat de: David Gómez Simó

Mira que li havia dit de vegades que no em molestés mentre estigués llegint, però ella ni cas. Era veurem agafar un llibre, una revista o un pamflet qualsevol que se'n plantava al costat i començava a garlar com una esperitada: que si el preu de la verdura, que si el rebut de la llum, que si el programa de la Ana Margarita Cortijo, que si patatim, que si patatam. La qüestió era que no pogués concentrar-me en el texte. La molt bruixa feia tot el possible per que les meves neurones, ansioses de coneixements, deixesin de banda la lectura i provesin de comprendre tot aquell coi de vagenades que escopia per la boca.

Mira que li havia dit de vegades que fotés el camp a una altra habitació, però ella ni cas. La molt egoista, tal i com em veia obrir un llibre premia el boto de l'aspiradora, que sempre tenia a punt, o posava la televisió o la radio, i cantava desafinant com una truja asmàtica totes les cançons de moda. La qüestió es que no pogués assimilar ni un sol fragment de cultura i saber. I, per més que li cridava que em deixes en pau, es limitava a mirar-me amb els seus ulls de peix ensopit.

Mira que li havia dit vegades que agafés un llibre per cultivar-se una mica, que ja li tocava, però ella ni cas. No la podies treure de les seves olles i cassoles. Mirat un llibre de cuina, li fotía jo, a veure si així aprens quelcom de bo. Però, després dels meus consells, l'únic que obtenia era el sopar recremat i que se'n girés d'esquena al llit refusant el sexe un dia rera l'altre, la molt frígida.

Mira que li havia dit vegades que no emprenyes mentre llegia, però ella ni cas. Fins i tot va tenir la barra de venir-me pel darrera, quan més interessant estava la lectura, i va fotrem tres cops de martell al cap esberlant-lo com a una síndria madura. Quant va arribar la policia i va trobar-me estès al terra en un doll de sang i el llibre xop i fet malbé, encara va tenir la barra de dir que jo la maltractava. Quines penques!. Mai li vaig ficar la mà al damunt, l'únic que volia era llegir amb tranquil·litat i la mala puta no em deixava.

Ves si, al final, no seré jo el dolent de la historia.

Comentaris

Afegir comentari

David[Ofensiu]
Nina Abril | 25-05-2007
que bo
...[Ofensiu]
aaa | 25-05-2007
Un relat molt bo, però acusa massa la repeticó en els dos primers paragrafs i perd força per disfrutar pel magnific final.
ja l'havia llegit ....[Ofensiu]
Conxa Forteza | 19-11-2005
però no l'havia comentat i ara hi he tornat perquè recordava que m'havia agradat, i així he pogut fer dues coses tornar a gaudir del teu relat i donar-te els molts d'anys, que tenguis un gran dia ...

D'una escorpina a un escorpi

moltes besades

Conxa
sempre he dit[Ofensiu]
Lavínia | 18-10-2005 | Valoració: 10
que la ironia és un dels millors recursos en literatura i si a això hi afeixes una solució inesperada a un relat en què cada paràgraf té un començament reiteratiu: mira que li havia dit de vegades que em deixés llegir ...!!

Molt bo, David! M'ha agradat.

Molts petons

Lavínia
*[Ofensiu]
La Banyeta del badiu | 18-10-2005 | Valoració: 10
Renoi, quin caràcter que te aqueta " pájara", el final... de cinema negre, molt bo.
Fa temps que et llegeixo, però mai t'he comentat.
Un petonet.
Cullera que bo![Ofensiu]
Thalassa | 11-08-2005 | Valoració: 9
M'has fet somriure, qu ja fa bé...

I, ni molt menys esperava el teu final. Fantàstic!

Thalassa
Som egoistes, els lecto-addictes?[Ofensiu]
Llibre | 11-08-2005
David! Quin gir més bo! M'ha agradat, noi!

I m'ha agradat l'estructura. Ben portat. En primera persona, amb una fluïdesa narrativa que ens priva de plantejar-nos si hi ha alguna altra opció, algun altre punt de vista. Ens fiques tant dins la pell de la veu narrativa, que no endevinem cap altra lectura que la que ell ens dóna. I ens la creiem.

Cada paràgraf, més o menys breu (per a mi, en la mida justa per al tipus d'història que has escrit), iniciat amb la mateixa expressió: Mira que li havia dit vegades

I aquest joc repetitiu també col·labora a que ens deixem portar de la mà del narrador, a que ens solidaritzem amb ell. Fins que en el darrer paràgraf, com qui no vol la cosa, sense dramatismes, amb la paciència que ens ha demostrat el protagonista en tot moment, una senzilla frase ens fa obrir els ulls i copsar que l'autor ens "ha pres el pèl": quan més interessant estava la lectura, i va fotre'm tres cops de martell al cap esberlant-lo com a una síndria madura.

I ja està. Després una breu descripció de l'escena, del que passa a continuació, i el comentari de cloenda: Ves si, al final, no seré jo el dolent de la historia.

M'ha agradat. De veritat.

Fins la propera,

LLIBRE
personalitat[Ofensiu]
foster | 11-08-2005
hola, no t'havia llegit, i aquest és bo, demostres tenir personalitat a l'hora d'escriure.M'esperava un final més típic i lògic segons el discurs: que ell se la carregava. M'agrada més el teu.
felicitats
foster
Irònic, fi.[Ofensiu]
OhCapità | 10-05-2005 | Valoració: 9
podria recordar episodis passats de la meva vida i d'altres que conec, i extreure conclusions, mmm, prefereixo no fer-ho, ..., o em clavaran un martell al cap!
Molt bo, David, mmm, un plaer llegir-te.
EL LLEGIR LI VA FER PERDRE L´ESCRIURE I LA VIDA[Ofensiu]
xavier de Ventolà | 30-04-2005 | Valoració: 8
Bé, resultón.M´ha agradat

Valoració mitja: 9.17

l´Autor

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

142917 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Afegir a preferits

Biografia:

I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >