L'efecte de l'escolopendra

Un relat de: touchyourbottom
Es movia sense ser vist, veient-hi de nit. Estava sol i havia fet molts, molts, moltíssims quilòmetres. Estava perdent la gana de la vida. Tenia una edat.

Amb ell mateix avançava, no pensava, ni tan sols s'orientava. Es deixava menar on toqués. Escoltava sons d'altres bèsties i bestioles per sentir-se acompanyat. No buscava res.

L'endemà, exhaust, es deixà caure en un codolar a prop d'un rierol, despreocupant-se de ser enxampat, cosa tan contrària a la seva naturalesa. L'humà no perdonava.

Tenia els ulls gairebé closos, com pidolant morir. Respirava fuixugament, en part obligant-s'hi. No estava al cas d'ensumar ni d'orellar cap possible perill, com habituava.

Li vingué de gust udolar a una lluna plena que no apareixia. L'imaginaria, li demanaria de marxar amb ella per sempre més.

No cessava de desitjar la foscor sense activar les faronetes, les seves pupil·les adaptades a l'obscuritat. Les faronetes encara manifestaven la intenció de ser faronetes, no obstant.

Unes pessigolles i uns pessics van fer que el llop tornés a la realitat bella d'aquell escenari campestre bucòlic.

Una colla d'escolopendres va passar-li pel damunt sense el més mínim respecte.

-A l'escola a aprendre, escolopendres!- anaven recitant.

Parlaven, aquelles cuques de cent cames? El cànid es desvetllà de cop, quan li van passar per la cara, van descendir cap a les pedres arrodonides per la força de l'aigua dolça i van seguir el seu camí amb rapidesa.

-Sí, ens movem i desplacen al vespre, normalment- va xiuxiuejar-li en una orella, sense penetrar-hi, una que havia quedat ressagada- però, mira, tu, ens has enxampat fent un camí diferent avui i a un lloc desconegut: a l'escola a aprendre! Hahahah!

El llop s'alçà de cop i l'artròpode va caure, tot i que no va prendre mal. Lluny d'intentar esclafar-lo, el mamífer abaixà el cap per parlar-hi:

-M'estava morint, sóc vell, m'han tret del grup. Estic condemnat. I ara em véns tu amb històries d'escoles?

-És un joc de paraules, que no ho has captat? Hahaha!

I s'afanyà a arreplegar les companyes, que ni es veien.

El llop mig somrigué. Quin ésser mofeta, aquell! Li havia donat una lliçó? Quina? Li va fer mandra d'analitzar-ho, perquè tenia sed. L'aigua nítida i regalada el reclamava. Es fixà en els esclats de llum que s'hi reflectien, li vingué un neguit i un sospir que li eixamplà la respiració. Bategava el cos, ple de vida, encara. Calia fer bé el darrer tram, fora de cap plany.

S'esquitxà amb l'aigua fresca. Va córrer per un prat, sota el dia blau, s'ho va permetre. Era un somni?

Les escolopendres, no sabia pas on paraven, encara li semblava escoltar-les:

-A l'escola a aprendre, escolopendres!







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

204 Relats

84 Comentaris

36397 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).