L'edat només és una xifra

Un relat de: Marteta
Aquell moment era preciós. La dona es va perdre en els ulls de l'home com si fos el primer dia que el mirés. El somriure que mostrava en els seus llavis era agradable, i un tant confessor. Eren feliços per la vida que havien viscut fins aquest bon present.

L'home mirava atent a la dona, estava preciosa. Els seus ulls eren vidriosos, mostraven una gran feliçitat. També va sonriure, i mirant a la seva dona es van bessar.
Estaven contents, avui era el seu dia, com cada dia, però avui més. Avui totes les baralles s'oblidaven i tornaven a ser principiants, es tornaven a fer joves.

L'edat per a ells no comptava, és com si tornar a començar...

50 anys ja duen junts, passant dies ,i dies feliços un devora l'altre. Ara tots aquells moments dolents són borrats.

Són un gran exemple de juventut, la feliçitat és el que els ha mantingut junts i sobre tot joves.
I com bé em diu la meva padrina: ''Per molt que passen els anys, jo em sent tant jove que fins i tot cada any em trobo més jove i tot'' Jo la crec, està feliç, contenta, i aquest és el vertader secret de l'eterna juventut.


Gràcies padrinets; sou els millors de tots. Tant joves com sempre i sempre ho sereu.

Comentaris

  • bonic i tendre[Ofensiu]
    joandemataro | 11-01-2011 | Valoració: 10

    homenatge als avis i a més amb un contingut que dóna per a la reflexió
    una abraçada
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

164949 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.