Lectura dramatitzada

Seré sincer, sempre he sigut el més llest de la meva família, no obstant això, la meva germana petita sempre ha sigut la preferida... D'ençà que va arribar, sempre ha sigut la protegida dels meus pares... Ja que ella va ser una nena molt desitjada, i jo vaig néixer com el pas endavant d'una parella d'heteros que es casa, i es compra un pis... En el fons, sempre he cregut que els meus pares no em volien tenir, no em malinterpreteu, no vull dir que els meus pares no m'estimin, al contrari, crec, i espero no equivocar-me, que m'estimen molt, no obstant això, la germana petita és la preferida... L'escollida, i a l'hora d'escollir sempre és la petita la primera elecció... Amb vint-i-quatre anys, realment és una cosa que em resigno a aguantar, no obstant això, hi ha moments en el que em posa furiós ser el segon plat.

Això ens porta al següent... Com a dramaturg fracassat que sóc, realitzo una lectura dramatitzada per la meva editorial... Una editorial que fins ara ni tan sols m'ha reconegut el meu escàs talent, ni m'hi han trames la classificació de vendes del meu llibre.

El cas és que la lectura coincideix amb una de les constants i avorrides competicions de la meva germana, i ja podeu imaginar-vos a qui aniran a veure els meus pares.

La veritat és que la presència del meu pare a la meva lectura no m'importa, bàsicament perquè quan els meus pares es troben en aquestes situacions, el meu pare sempre és el que em ve a veure (mes per obligació que per una altra cosa).

La cosa és que jo voldria que vingués la meva mare, així que aquesta vegada, he trobat la solució perfecta perquè pugui estar present a la competició de la meva germana, i pugui veure la meva lectura.

Aquesta solució consisteix bàsicament en la decapitació del cap de la meva mare... I d'aquesta manera poder posicionar el seu cos, a les grades de la piscina on competirà la meva germana, i el seu cap, posicionar-lo a un seient, a primera fila de la meva lectura...

Tant de bo li agradi... Tant de bo se senti orgullosa...