L’eco de la vida

El papa i el seu fill pujaven a les muntanyes; i el fill, donant un cop a la pedra, va cridar:
- A-a-a-a...
- A-a-a-a... – va escoltar la resposta.
- Qui ets? – sorprenent, va preguntar el xicot.
- Qui ets? – li va arribar la resposta.
- On estàs? Mostra’t!
- On estàs? Mostra’t!
- El covard! – va cloure els punys.
- El covard! – va ser la resposta.
- Papa, que és el que passa? – sense entendre va preguntar el fill al seu pare. El pare va somriure i va cridar:
- Jo et respecto!
- Jo et respecto! – va ser la resposta.
- Tu ets el millor!
- Tu ets el millor! - va sentir a la tornada.
- Aquest fenomen es diu “eco”, – explicava el pare – però jo el denomino “la vida” ja que et retorna tot el que dius i facis...
Tot el que està passant envoltant és el reflector de nosaltres mateixos.

Traducció i adaptació d’una paràbola tradicional

La font de la publicació en idioma original: Oleg Bolsunov (http://inoskaz.com)