Cercador
L'avió de les 4:56
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La Dosina Tresaire ha d'agafar el vol de les 4:56, però s'ha llevat amb set minuts de retard i, per tant, no s'ha pogut dutxar. La maleta ja la tenia feta i el gat l'ha deixat a la seva cunyada vídua i depressiva i de pressa cap a l'aeroport. Allà ha quedat amb Vuitó Novons, el seu darrer amor, home de números que només pensa en comptar quants orgasmes farà en un cap de setmana romàntic a Lugo. I la Dosina els descriurà amb llapis sobre paper. Una parella ideal de lletres i ciències.
Però s'han mirat als ulls i en refer-se l'avió s'enlairava. No podien permetre-s'ho i han corregut a agafar-se a un ala cadascú i enlairar-se amb la maquinassa. L'alçada i el contacte amb els núvols els ha unit encara més i ni la tempesta elèctrica que els ha enrampat no ha pogut impedir que arribessin a l'aeroport de Lugo (nou de trinca) i es llancessin l'un en braços de l'altre amb una passió desmesurada indicadora de mil plaers. La gent aplaudia i feia fotos i desde aleshores el trajecte Mataró (amb aeroport nou de trinca)-Lugo en avió els enamorats el fan a les ales, que cal reservar amb molta anticipació, de demanades que van.
Però s'han mirat als ulls i en refer-se l'avió s'enlairava. No podien permetre-s'ho i han corregut a agafar-se a un ala cadascú i enlairar-se amb la maquinassa. L'alçada i el contacte amb els núvols els ha unit encara més i ni la tempesta elèctrica que els ha enrampat no ha pogut impedir que arribessin a l'aeroport de Lugo (nou de trinca) i es llancessin l'un en braços de l'altre amb una passió desmesurada indicadora de mil plaers. La gent aplaudia i feia fotos i desde aleshores el trajecte Mataró (amb aeroport nou de trinca)-Lugo en avió els enamorats el fan a les ales, que cal reservar amb molta anticipació, de demanades que van.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436023 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com