L'ÀVIA NÚRIA

Un relat de: celesti1462
"Saber del cert que una aranya es menjarà la mosca. Intuir que les formigues es cruspiran el cadàver de l'aranya". T.C.M.

I persistir.

Ho deia l’àvia quan de vegades i d’amagat em bressolava a la falda, asseguda al silló. Els pares no ho volien perquè deien que em malcriava. La recordo com una foto en blanc i negre, girant a sípia, en un marc rodó penjat d’una de les parets de les golfes, oblidada i difuminada a cavall del temps, la permanent immòvil de laca i tint casolà. Un dia va caure i es va trencar la clavícula. No va fer ni un crit. Al taxi camí de l’hospital dormia. Sempre parlava dels jueus de la pasqua i es referia als hipòcrites i mentiders, prejudicis antics i olor d’orina sota el llit. Quan els pares treballaven de nits dormia amb ella i explicava que una vegada hi havia un rei que tenia el cul vermell. Jo imaginava aquell cul reial com si s’hagués cremat a l’estufa de serradures. Després feiem el parenostre i sempre em quedava clapat a mig dir.

L’àvia va tenir dos fills dels quals l’avi només en va conéixer un, una vegada que va tornar de permís del front republicà i va aprofitar per a fer el segon, a qui mai va veure. No va tornar més. L’àvia es va posar a servir al graner, la botiga de llegums cuits de davant de casa. L’home era un fatxenda sense escrúpols i n’estava molt de l’àvia des de l’escola. Un dia se li va acostar una mica massa i l’àvia Núria li va plantar una bufa que encara li cou dins el nínxol, al paio. Després d’allò entrà a treballar a la fàbrica i la veïna de la fonda es feia càrrec dels nens en sortir de l’escola i fins que l’àvia tornava. Més de vint anys anant a peu a la fäbrica, quatre quilòmetres d’anar i quatre de tornar. Fer el sopar, endreçar la casa, estar per les criatures i a dormir, sempre amb el conte i el parenostre. La mare, si fa no fa, va repetir l’experiència. Sense guerra però amb un marit tarambana i quatre fills. Trenta-nou anys de fàbrica, fil i borrigues...

Diuen que la fortalesa té nom de dona...

Comentaris

  • Homenatge a totes elles[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2018 | Valoració: 10

    A totes les àvies i la seva fortalesa. Viure en aquelles condicions les feia més fortes. A Ribes de Freser coneixem moltes històries com les que descrius, amb dones que baixaven de Pardines (a cinc quilòmetres) a treballar a les fàbriques per quatre duros. Un retrat magnífic, un homenatge ben merescut. I una forta abraçada.

    Aleix

  • Persistim[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-01-2018

    I que bonic que és saber persistir... A la teva fortalesa li has posat nom de dona. En canvi, la meva és un espia ("L'espia") sense nom... I, tanmateix, totes són fortaleses de veritat. Això és el que ens fa grans com a relataires!

    Fins a la propera! :)

    Loira Durban

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-01-2018 | Valoració: 10

    Es tant autèntic el que dius, jo també he viscut a la família casos molt similars

  • Aquella bella coneguda olor...[Ofensiu]
    Nil | 15-01-2018 | Valoració: 10

    Amb les nostres mares i àvies és clou aquest cicle, de plena consagració als altres. Les dones d'avui dia, encara que vagi en detriment de la nostra comoditat masculina, per sort! ja porten una vida més justa. Encara que, la vida en si, continua essent dura per a tothom, homes i dones. Només cal veure que quan un matrimoni, amb fills, es desfà. Elles són capaces de tirar endavant amb els fills i la feina, cosa que als home se'ns fa una muntanya de Montserrat. El teu relat, m'ha agradat molt, perquè retrata, en color sèpia, unes experiències que jo també he tingut la sort d'aconseguir...
    És un escrit curt en lletres, però llarg en imatges. Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de celesti1462

celesti1462

214 Relats

214 Comentaris

68054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sallent, Bages, 1962.

La dama de ferro m'assetja sense miraments. La colomassa cobreix el gel dels bassals enblanquinant-los pútridament a les vuit de cada matí. I no estem sols...

La Dama Blanca m'ofereix l'almoina dels seus secrets i s'obre, tota, per a mi. Em roba les idees i els pensaments buidant-me l'ànima cada nit. I ni tan sols gaudeixo el seu rostre... la seva boca xuclant-me l'alè....

celesti1462@gmail.com és el meu correu electrònic.

http://celesti1462.blogspot.com.es és el meu blog

@Tinocho1 si em voleu seguir a twitter..