L'AVI

Hola Joan. Quina il·lusió retrobar-te en aquesta pàgina. I m’ha fet una especial il·lusió comentar-te el teu primer poema. Quina serenitat desprèn, com em fas pensar amb els avis de la plaça d’aquí dalt, de Ribes de Freser. A veure si tornes escriure. Una forta abraçada. A l’eix

He vingut a llegir-te aquest poema i m'ha impressionat moltíssim.
Descrius com aquest home, espera la mort, dolçament.
M'ha encantat llegir-ho. Té molt bona qualitat.
Una esperança nova per a la vida.
Un cordial salut...
Perla de Vellut.

El poema comença amb to descriptiu, de seguida interioritza el punt de vista, el fa més íntim, i finalment serveix d'alguna manera d'homenatge a la vida viscuda, sense grandiloqüències ni excessos.

He decidit venir avui fins al teu primer poema, Joan.
Sempre he cregut que "els primers" són una mica especials, que parlen de nosaltres o ens serveixen com a tarja de presentació... no ho creus?
Ara que ja conec el teu primer, t'ofereixo el meu: Amb les cames separades; espero que t'agradi!

Fins la propera...

T'envio una abraçada jovenívola,
Unaquimera

com després de fer la feina ben feta, en cquest cas una vida viscuda al màxim quedem més tranquils, com l'avi del teu poema que espera tranquil la mort.

Et felicito per aquest poema et continuaré llegint.
Cendra

boooooo aquest Avi. És tediós i cru, sense esperança. Així que també t'ha donat pels eròtics? Ara en llegiré alguns. Ens llegim, maco. Una abraçada

Salisalut!!

després de tu
aquí tens el meu primer contacte
amb el teu poema
per a qui els anys ja són saviesa...

anys que corren sense descans
havent cercat la vida plena d'experiències,
i és per això
que ja seu merescudament, aquí amb tu
on restarà la teva obra de manera eterna -si tu vols-


et felicito joan... i sigues benvingut a rc!!

i una altra cosa molt important :

gràcies pel teu comentari
que a vegades, si no és perquè me'l fan
jo no podria saber potser mai
que rera les línies del teu racó literari a rc
s'hi amaga un altre nou poeta...

com he dit abans : gràcies i benvingut!!