L'avi

Un relat de: garbi24

Ningú com ell sabia el que havia treballat tota la vida per aixecar el seu més que productiu negoci, renunciant a viure la vida. Com passa moltes vegades, uns pugen el negoci, els altres en viuen i els tercers l'enderroquen sense parar-se a pensar que algú hi ha deixat la vida en allò.
Veia tristament, com els seu fills, esperaven amb ànsia la seva herència, els nets als seus trenta anys, no havien treballat mai, ni indicis de que volguessin fer-ho.
De vegades cal prendre una decisió, és trist haver-ho de fer, però abans de viure el fracàs, preferia acabar d'una vegada per totes.
Va trucar al notari per fer testament, volia ser recordat com a persona acurada en el treball. Sabia que la seva dona, desapareguda feia anys, entendria el que anava a fer.
La millor manera, era deixar clar que no era un accident. Amb una nota de comiat dins el cotxe, aparcat davant de les turbines hidràuliques del pantà.
L'endemà mateix sortia a tots el rotatius el suïcidi incomprensible de l'home, anunciant el multitudinari funeral per el dia següent, funeral sense fèretre, al haver passat per les turbines hidràuliques no n'havia quedat res.
Els rotatius no s'havien equivocat, centenars de persones donaven el condol als familiars, aguantant amb enteresa l'esdeveniment i fregant-se les mans en secret. Per fi l'avi havia fet una cosa encertada.
L'avi era el més feliç del cementiri, s'ho mirava des d'un recó acompanyat d'una jove de bellesa extraordinària, amb el somriure als llavis que delatava el seu pensament amb el testament redactat dos dies abans. Deixava tota l'empresa i patrimoni a parts iguales als seus treballadors, que eren qui més afectats és veien durant el funeral. La seva família s'hauria de conformar amb el cinc per cent del negoci, si complien el requisit de treballar cada dia a la cadena de muntatge, sota la vigilància dels nous amos. Ell s'ho miraria de molt a prop, era el seu secret, ara que es disposava a començar a viure.

Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • interessant[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 03-11-2010

    herència, i manera de veure els negocis i la mort.

    Respecte al relat que has comentat del meu avi, t'he d'informar que de peus a cap la història és certa!

    una abraçada!

  • L'AVI QUE VA ANAR A CUBA ??!![Ofensiu]
    umpah | 18-10-2010

    Hola garbi24, m'agradat molt el teu relat.
    Divertit i ocurrent.

    Aquest avi suicida .. jajaja

    Pel meu gust dels millors.

    Felicitats !!

  • Collons amb l'avi![Ofensiu]
    Vicent Terol | 17-10-2010

    Imaginatiu desenllaç. Un avi retorçut, en el bon sentit del terme...

  • Un avi molt espavilat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-10-2010

    i molt engrescador. M'agraden els avis com aquest.
    No era pas boig, els bojos són aquells que s'han cregut la seva mort!

    Bona sort!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    panxample | 14-10-2010 | Valoració: 10

    quin avi més genial,
    Enhorabona pel teu relat
    Avant

    Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

    Encara no?

    Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
    El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!


    Participa-hi!