L'AVI VA SER FANALER

Un relat de: Gemma Matas
L'AVI VA SER FANALER

En Joan mirava com jugaven els seus nets a fer-se llum amb llanternes i somrient recordava les històries que de petit li explicava el seu avi.
Li encantava seure al seu costat i escoltar records de quan treballava, que llavors a ell li semblaven contes meravellosos!
Era fanaler, aquest va ser el seu ofici i en Joan es delectava sentint les anècdotes i el dia a dia d’aquella feina tan peculiar. Així i tot, l’avi sempre havia sigut una persona activa i amb inquietud per ampliar els seus coneixements. Li agradava molt llegir i sobretot assabentar-se de tot el que tenia que veure amb la seva professió.
Quan parlava amb el seu nét de quina havia sigut la seva feina, hi anava afegint pinzellades del que anava llegint, així feia que fos una xerrada amena i al mateix temps, molt instructiva.
Li explicava que quan era fanaler, era l’encarregat d’encendre cada vespre els fanals de gas d'un barri de la ciutat on vivia i d’apagar-los a trenc d’alba. En Joan sempre es feia repetir més d’un cop el fet de que per poder encendre la llum, necessités un pal molt llarg... li donava la sensació de que l’avi feia màgia amb aquell pal, que amb una flama a la punta, aconseguia il•luminar el carrer perquè tothom s’hi podés veure i quan ja es feia de dia, tornava a passar per tocar una palanqueta que hi havia a cada fanal i apagava la llum, inaudit!!!
L’avi, li seguia el joc i a mida que s’anava fent més gran, hi anava afegint altres temes, també fent servir l’enginy perquè el nen ho seguís trobant interessant.
Li va explicar que els humans, quan van descobrir el foc, una de les primeres utilitats que li van donar, va ser poder il•luminar la foscor, no solament de la nit sinó també la de coves i llocs on no hi entrava gens de claror.
Per poder-ho aconseguir, van idear les torxes, tot i que avui ens pugui semblar increïble que fos un “descobriment” important, hem de pensar que gràcies a això ha anat evolucionant l’energia fins als nostres dies, que sí sembla màgic poder encendre la llum de qualsevol lloc, sigui de casa o sigui d’una ciutat sencera, si es disposa dels medis adequats.
Li va anar explicant que a partir de les torxes, es van inventar els llums d’oli, que s’encenien amb metxes, molt més còmodes i de més llarga durada i que fins i tot s’han trobat restes de llums de terracota en països com Mesopotàmia, o d’altres més perfeccionades, de coure i bronze, en llocs com Egipte i Pèrsia!
Li va dir que les primeres ordenances conegudes sobre l’enllumenat públic, provenien de França. Els veïns, es van veure obligats, durant 35 anys a penjar una llum a la porta de casa seva, des del 1.524 fins al 1.558 que es van començar a col•locar els fanals nocturns i que la llum del gas, cosa que avui ens sembla tan antiga, al veure ja desapareguts als fanalers, no es va començar a posar fins a l’any 1.818!!!
Entusiasmat, li seguia dient que a partir de moltes proves i estudis, hem aconseguit tenir electricitat com la cosa més normal del món. Tot i que ja havia sigut estudiada des de l’antiguitat, no va ser fins a finals del segle XIX quan l’enginyeria elèctrica va aconseguir utilitzar l’electricitat en aplicacions industrials i residencials.
A en Joan li va interessar tant tot aquell tema, que no va tenir el més petit dubte en voler enfocar els seus estudis cap aquest sector i poder conèixer amplament tot el que es referís a l’energia elèctrica dels països desenvolupats, on s’utilitza a les llars i a la industria l’electricitat produïda a partir de diferents fonts d’energia, sigui hidràulica, tèrmica o nuclear.
L’avi fa molts anys que els va deixar i, malauradament, no va poder tenir el plaer de veure recollir el títol universitari que va aconseguir el seu nét, amb una nota brillantíssima.
En Joan té el seu record ben viu a la memòria. Voldria poder tenir l’avi al seu costat i explicar-li com havia canviat tot avui en dia, degut a les diverses formes i tecnologies.
Com gaudiria aquell fanaler, poden viure la immensitat de la tecnologia però ell, el seu nét, com enyora aquells contes del pal llarg, amb la llum màgica a la punta, que l’avi, a la seva voluntat, il•luminava la ciutat i quan arribava el trenc d’alba, girant la maneta, l’enfosquia mentre començava a rebre la llum del sol.

Comentaris

  • Relats[Ofensiu]
    Josep Ventura | 28-10-2015 | Valoració: 10


    com aquest tindrien que haver-ni molts mes perquè aquella manera de viure
    no es perdi en la pols del temps. Gracies per compartir.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 23-10-2015


    Moltes gràcies Reusenca!!!

  • Tendresa[Ofensiu]
    reusenca | 23-10-2015

    M'encanta la tendresa del relat. Als menuts els agrada que parlem de coses del passat i quí millor que els avis per a fer-ho! Trobo molt interessant el fet que s'aprecii el pas del temps i els canvis que ens porta el progrés.
    Relat ple de candor i somriures.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 12-10-2015


    Tens raó Naiade, els pares són els pares els avis, el nostre port!
    Moltes gràcies i una abraçada
    Gemma

  • Els avis [Ofensiu]
    Naiade | 12-10-2015 | Valoració: 10

    Com en són d'entranyables aquestes histories que guardem en el record. Sembla talment que les haguéssim viscut en primera persona, de la il·lusió i tendresa que emanen. Avis i nets ens nodrim mútuament de passat i de present.
    Una abraçada

  • Agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 11-10-2015


    Moltíssimes gràcies Aleix.
    Una abraçada.
    Fins aviat.

    Gemma

  • M'has il·luminat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2015 | Valoració: 10

    Amb aquest relat-conte-reportatge sobre la història de la llum artificial. Ha sigut un gaudi llegir-lo, aprendre i ficar tot això en la ficció d'un contte. Una forta abraçada Gemma i fins aviat!

    Aleix

  • Agraíment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 08-10-2015


    Moltes gràcies!!!

  • Molt didactic.[Ofensiu]
    jomagi | 08-10-2015 | Valoració: 10

    És com llegir una fotografia d'uns temps llunyans. Que importants son els nostres avis.
    Una abraçada.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 08-10-2015


    Moltes gràcies Nonna!
    Una abraçada molt gran
    Gemma

  • Sàvia[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-10-2015

    i al mateix temps tendre lliçó la d'aquest avi al seu nét.
    Bon relat, Gemma.
    Una abraçada.

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas | 07-10-2015


    Ens llegim Montse.
    Moltes gràcies!!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-10-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios
    Ens llegim
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas

Gemma Matas

31 Relats

136 Comentaris

32437 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Primerament, vull comentar que totes les meves dades corresponen a Gemma Matas Gustems. Hi va haver un problema de clau d'entrada i he hagut de fer aquesta pàgina nova .

Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.

​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.