L'avi homenatjat

Les mans, aspres de treballar la terra,
exageren uns braços morenos
que han passat hores al sol.

La seva fesomia recorda a l'actor
de qui s' enamorà ella quan eren joves.
El temps no canvia segons què.

Es retirà quan més bé li anava,
però ara l'esquena ja no suporta pujar escales,
ha envellit i els anys se li llencen a sobre.

Estalviar i treballar com una formigueta,
per a tenir una vida sense afanys,
en què la família és prioritària.

Això és tant com jubilar les llegendes,
llegides generació rere generació,
d'avis i besavis a pares, fills, néts i besnéts.

La descendència se n'ocuparà
de continuar sobrevivint als temps,
si no manca la sensibilitat adequada.

Qui ajudà a aixecar els fonaments del país
contribueix a fer gran el nom
dels països més treballats
i més encesos de fúria per ser catalans.