L'AVARICIA MATA

L'Abú va néixer en una família benestant, amb tots els elements necessaris per poder fruir d'una família feliç. Però, com les armes de doble fil, aquests béns es van convertir en malsons.
Sempre patia per no perdre'ls. L'obssessionava no poder gaudir-ne sempre, i, el que hauria estat la felicitat per un altre noi de la seva edat, es va convertir en un pes. No sortia de casa perquè li semblava que algú el podia enganyar. No va tenir germans, no fos que els pares haguessin de repartir i fer més xic el paquet gros. No es va casar, no fos que la dona anés amb ell només pels diners. En resum, no confiava en ningú. Se li va agriar el caràcter i es va convertir en l'ésser més rondinaire hagut i per haver. I per acabar-ho d'adobar, no gastava res de res, no fos que se li acabessin els diners. I passava el temps, i es feia més gran, més insensible, res no li feia il·lusió. Va caure malalt, ningú el va cuidar.
Després de morir com un indigent, quan la policia va poder entrar a casa seva, es va poder adonar que allà no hi havia passat el temps. La casa estava com el dia en què havia nascut l'Abú. Nin gú va saber perquè havia vingut al món, ningú el va recordar i els seus béns van anar a parar a l'estat perquè no tenia parents ni coneguts.