L'avarícia del rei

Un relat de: anònimo6789012345
Fa molt de temps, en una Espanya medieval, hi havia un regne el qual era regnat per un rei una mica peculiar. Era conegut per la seva avarícia, li fascinaven l'or i les joies, però, així i tot, era un rei bastant competent en el que es referia a l'administració i la guerra. Tot anava bé al regne fins ara, el rei es trobava en una situació molt delicada i difícil, havia de decidir si fer cas al seu desig o actuar com ho faria un rei responsable.
Feia només unes hores es celebrava, com a cada any, un gran banquet en el qual acudirien el rei i la reina, els grans càrrecs de l'exèrcit i la burgesia. El rei estava una mica inquiet, no veia des de feia 2 dies al seu guàrdia de confiança, fet que li estranyava molt, ja que pràcticament sempre era al seu costat.
El banquet anava a començar amb normalitat quan, de sobte, un missatger hi va entrar a aquella gran sala, cridant que dos exèrcits enemics es disposaven a atacar part del territori conquerit en les passades guerres. Tot seguit, el rei va demanar parlar amb ell, juntament amb els generals, en una altra habitació. Després que el missatger expliqués quines eren les àrees amenaçades, les quals eren la torre que protegia els tresors reials i la ciutat que produïa la major part dels aliments de la població, varen haver de decidir quina de les dues anaven a defendre. El rei havia de fer la decisió, però no podia deixar de pensar que tot allò era massa sospitós, era molta casualitat que justament ataquessin aquell dia, en el qual l'exèrcit no podia reaccionar molt bé, i, a més, només els més alts càrrecs i la gent de confiança per al rei sabien de la importància d'aquella torre, per a la resta de gent era només un edifici sense gens d'importància. De sobte, va trobar la resposta, hi havia set ell, el guàrdia, no hi havia cap altra explicació. Però tot això ja no tenia importància, havia de decidir, però no sabia el que fer. El fet de pensar a perdre els seus tresors li donava molta ansietat, era una decisió impensable, així que va elegir que seria la torre la que seria protegida. Després de quedar impactats amb la resposta del rei, els generals van manar a tot aquell que estigués preparat anar a defendre la torre dels tresors. Com s'havia previst la torre va ser defensada amb èxit, però la ciutat va ser destrossada.
Com era d'esperar, la població no va tardar a fer una revolta, el que va fer el rei lis pareixia indignant, la mica de respecte que tenien cap a ell l'havien perdut. El rei no sabia com aturar la revolta, estava desesperat. A més, sentia com tothom el mirava i parlava d'ell malament. Poc després, la reina, decebuda per l'actuació del rei, el va abandonar.
El rei cada dia estava pitjor, no podia suportar l'estrès que li provocava aquella situació, pareixia que envellia per hores. Quatre dies més tard es va suïcidar.
Després d'un temps, del que va ser un gran regne, no hi quedava res, l'avarícia d'un sol home va acabar amb tot la seva esplendor.

Comentaris

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Adrián Gregori Beltrán | 13-03-2018 | Valoració: 9

    M' ha semblat un text molt immersiu, ja que et poses en la pell del rei. Tambè ha estat molt bè el missatge final.

  • És extraordinari com se semblen el pressent i el passat[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-01-2018 | Valoració: 10

    La teva reina no és tant mesquina com el seu espòs. Em temo que en això no l’encertes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

anònimo6789012345

1 Relats

2 Comentaris

106 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor