Cercador
L'autoestima: dibuixa el teu nom al cel
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Peus a terra, mirada amunt.
Nota el contacte dels peus
amb el terra que trepitgen
i flexionant els genolls, lleugerament,
deixa que el pes del teu cos
recaigui tot sobre ells.
Sent que peses, que hi ha un cos,
que ets tu, que ets aquí,
que existeixes!
Però no baixis ta mirada,
sempre amb l'esguard cap amunt!
Recte per trobar els qui t'envolten,
per mostrar el teu respecte
i alhora el teu orgull.
Per compartir el que tens
i alhora tot el que ets.
Però quan estiguis sol,
només amb tu,
deixa eixamplar ta mirada,
cerca en la llunyania,
el més bonic dels paratges
resseguint els seus contorns
de mil formes i colors.
I després alça la vista
per gaudir de la pau del cel,
de l'espai que t'ofereix
i allibera els pensaments.
Que volin majestuosos,
com les àligues reials.
I deixa que les il.lusions,
plenes de felicitat,
fent acrobàcies a l'aire,
dibuixin sobre el cel blau
amb lletres ben grans, EL TEU NOM.
Enllaç a un símil del poema: Escriu el teu nom
Instruccions per fer funcionar l'enllaç:
1- Escriu el teu nom al requadre en blanco n diu: Message
2- Clica on diu : Submit
3- Espera un moment, paciència...
4- ¡¡SORPRESA!!, ¿Què xulo, oi?
Comentaris
-
Vol de l'àliga[Ofensiu]Illadestany | 20-06-2010
Ei, Joan, m'encisa el poema i l'enllaç. Miraré de seguir els teus poètics cosells, sobretot en dies baixos. Gràcies
Illadestany -
Bons consells![Ofensiu]brins | 20-06-2010 | Valoració: 10
Un poema ple de coratge i d'amor a la vida, Joan. Uns consells que reflecteixen molt positivisme.
Sentir el terra que trepitgem per saber que existim, tot respectant i compartint el que ens envolta, és tan important com alçar la vista i dibuixar il·lusions en el llenç del cel. Tot plegat forma part de la vida.
Pilar -
Il.lusions en vol[Ofensiu]Unaquimera | 20-06-2010
He seguit fidelment les instruccions del teu poema, i també les de l'enllaç, així que he vist el meu nom escrit tant al cel com sobre la neu.
Resulta molt agradable deixar volar les il·lusions!
Jo de vegades ho faig amb els ulls oberts, contemplant el que m'envolta, i d'altres ho faig amb els ulls tancats: Úter de somnis.
T'envio una abraçada voladora,
Unaquimera
-
Oéééééééééé Visca l'autoestiméééééééé !!![Ofensiu]Joan G. Pons | 20-06-2010 | Valoració: 10
Relat molt enriquidor. Gràcies.
Jo tinc pendent per enviar un relat que parla del cel i la terra.
Connectem com sempre. Visca ! -
Bell poema![Ofensiu]Núria Niubó | 20-06-2010
Hola Joan, avui, llegir el teu poema i entrar en l'enllaç, ha estat un regal molt bonic, el primer regal, avui faig 64 anys!
He entrat al teu espai i llegir aquest poema amb una càrrega tant positiva m'ha fet sentir molt bé.
Gràcies!
Una abraçada
Núria
-
inspirat en el TAI CHI...[Ofensiu]joandemataro | 18-06-2010
la idea del cel i la terra, el cos, l'harmonia... i al final un enllaç d'aquells que tenen el seu puntet...
espero que us agradi tot plegat!!!
una abraçadota
joan
