L'autocar

Un relat de: hossain mechaal

Li batega el cor amb froça, una llàgrima, rebosada amb suor, li llisca de pressa cap a vall ressegant-li els llavis.tremola de por al mig d'una multitud de mirades de pena dibuixades en els ulls dels viatgers del autocar. no sabia que dir més, però igualment ho va ententar, per última vegada, va cridar: truqueu els mossos! Si us plau! Aquesta gent no són els meus fills, ni n'hi tingut mai.,de fills. he viscut sola tota la vida.
Se l'hi apropa el conductor i li diu: m'han avisat abans , els teu fills, que possibliment diràs això, i segurament no voldràs baixar amb ells del autocar per tornar a casa, Senyora, si tens alzhamer, ni jo ni el rest dels viatgers tenen la culpa, si us plau baixa'n amb els teus fills.
La dona eixuga les llàgrimes i el suor,s'aixeca resignada el seu desti.
Era l'útim autocar per anar al poble, l'estació s'ha quedat buida, llevat de la dona i els dos "fills". La dona treu un feix de diners embolicats amb una bossa de supermercat i en llança a terra
-Això el que voleu, doncs deixeu-me en pau, va dir amb veu intermitent sense ànim de resistència.
un dels "fills"contesta amb veu vacil.lant, després de recollir els diners:
-ha sigut un dia molt dur i llarg, de persecusió, vam estar al costat de botiga on vas vendre l'or, no sabiem com robar-li els diners sense montar cap escàndol. I aquest autocar va ser la nostra última oportunitat.
Els dos individues se'n van, però la dona es queda en un banc amb la cara pàl.lida i els ulls fixat en algun punt de l'horitzó. Sense respiració.

Comentaris

  • Experiència humana[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-05-2010 | Valoració: 10

    Esperava el teu nou poema, el que em vas dir que enviaves i que em va semblar encisador, per comentar-t'ho, però veig que encara no apareix al teu espai. Decideixo, doncs, descobrir avui la teva prosa.

    Un cop llegida, veig que he encertat de ple: he trobat una bona història ben explicada, ben portada endavant amb els recursos adients, dotada de coherència interna i ben presentada.
    Sobre tot, molt humana, diria jo.
    ( El que no entenc és perquè l'has classificat com "assaig" si és narrativa. )
    En resum: Bona feina literària!

    Ara em permeto oferir-te el primer relat que vaig enviar jo a aquesta pàgina, també en prosa, i que per casualitat discorre dins d'un autobús: es tracta de Amb les cames separades i espero que t'agradi...

    T'envio una abraçada forta,
    Unaquimera