LAUS DEO !

-Ja és plena nit... Ho tens tot preparat?

-Si... sols que aquest tub no m’acaba d’entrar...

-A veure? Clic!.. Ja està.

-Tens clar on anem a introduir-nos ?..

-Sí...

-Estàs convençut de l'escull que ens enfrontem ?

-Si, si collons !..

-Doncs som-hi!..

Aquell lloc terriblement dificultós ple de paranys ens esperava estàtic i indiferent... Era com entrar dins d’una dimensió desconeguda i fosca. La pressió i la ferum ambiental de cols mal bullides que desprenia era tant intensament ofenosa, que varem tenir que connectar-nos les mascares oxigen en un paràmetre d’intensitat a 2’75.

-Això és horrorós –digué el meu company.

Era esfereïdor, es més, podria dir-se que macabre... Tot era ple de paranys perfectament creats i instaŀlats per fer caure al més confiat i obedient dels ciutadans, al pou de les desgraciés més inimaginables. El só d’aquell immens entorn infinit era un oxímoron sublim... Un plany esgarrifós de crits i alhora de silencis sepulcrals!.. Varem aguantar poca estona allà dins, tinguérem que sortir precipitadament; els nostres vestits protectors començaven a deteriorar-se degut als gasos altament corrosius.

La intenció nostre era la d’alterar ni que fos un petit bri o partícula el que allà dins hi havia col•locat però, ens va ser del tot impossible. Aquell lloc metzinós, enrevessat i ple de trampes premeditadament instaŀlades, com dic, ens feren desistir de continuar la nostra missió.

Quan ja érem fora, mig ofegats, cansats i decebuts, varem fer l'última ullada a aquell feréstec indret. Sols es distingia un ròtol lluminós de neó que deia: CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA.