Laura

No sé per què em vens al record, Laura. El plor es va eixugar fa molts de temps. Potser mai vaig vessar una sola llàgrima. Ja no ho recordo... Vam emprendre dos camins distints després del joc dels cadells i tot i que, per la nostra joventut, les dues vam ballar per la corda fluixa, tu vas caure al pou. No és cap mèrit que jo continués ballant. Vaig tenir més sort que tu perquè el meu camí tenia dreceres i segones oportunitats.
Imaginar el teu últim dia em fa córrer una esgarrifança per l'esquena. Duta a prendre allò que necessitaves perquè la urgència del present era més punyent i més feridora que pensar en el demà. Havies de calmar la sed d'aquest cos que vas malmetre. Feia temps que agonitzava i vas assestar l'últim cop de gràcia, com el tret a la sina amb el que s'executa la feina d'un condemnat a mort després de l'afusellament.
Avui, estic de visita per Girona perquè són les Festes de Sant Narcís. M'han embolicat per anar a una fira d'Antiquaris i brocanters. Em moc o em mouen pel món del llibre vell i anem a la recerca de llibres de col·leccionista, jo m'hi passejo tafanejant sense buscar res en concret perquè no hi entenc un borrall . Després de molt voltar, en una de les paredes de llibres d'uns amics, m'han ofert on seure i una copa de xampany . Una situació xocant provocada per un personatge del que cal fer esment . Un senyor vingut a menys, del morro fi . Si estàs amb ell, pots tastar dels millors vins i xampanys francesos. Deu tenir moltes virtuts que li paguen els seus refinaments en menjar i beure. Un treballador de luxe .
Després d'una conversa distesa entre col·legues i quan uns han tornat a la recerca i els altres a la feina, jo m'he posat a llegir. Un llibre fet d'un paper de mala qualitat que s'ha esgrogueït de tant temps que fa que el tinc. Sembla que fa joc amb l'ambient. D'aquells llibres, agafats en un mal dia, que no passes de les dues primeres pàgines i queden pendents. Han anat passant pel davant molts d'altres. Ara estic contenta d'haver-lo retrobat i el llegeixo delitosa.
De sobte les paraules del text han començat a trontollar dins meu, a enfosquir-se, a esdevenir opaques per l'efecte de l'alcohol que també m'ha allunyat de l'entorn bulliciós. La meva atenció s'ha diluït i he fet un viatge al fons dels meus pensaments. M'he retrobat en l'acte d'escriure't que, el dia anterior, havia encetat. Si mai abans no les havia vessades, ara, tenia els ulls plens. Ostres! Laura! Dormies en un racó del meu cervell o del meu cor o allà on es mostren nus, els nostres sentiments.
Els teus pares et duien a una escola "pija" de Sarrià on la majoria de classes s'impartien en anglès. Des de ben petita que el parlaves. Haguessis pogut passar per una estrangera. Eres brillant en els estudis. L'últim cop que vam parlar gaire bé de no res ,tu feies esforços per fer-te entendre . La lentitud en la construcció de les teves frases. Intentaves donar coherència a tot plegat. On eres, Laura? Què quedava de tu en aquell cos atrotinat? Desapareixies de mica en mica reduïda a un espantall prim amb les dents grogues. Jo sabia de tu per les coses que es deien al barri : Que havies fet temps a la garjola perquè et dedicaves a robar bosses amb l'últim company que vas tenir i que havies arribat a tal punt de degradació que t'havien vist cagar impúdica pel carrer. Vas tenir un fill que no he arribat a conèixer mai.
Tu guardaves un bon record de mi i jo l'estimació que havia forjat al llarg dels anys d'infantesa. Sé que ens estimàvem, però el temps s'havia encarregat d'apaivagar qualsevol mostre d'afecte. Et vaig perdre per sempre potser amb la impotència dels covards, potser per la distància que ens vam auto imposar .Havíem decidit camins distints. Si hagués sabut, m'hauria agradat arrossegar-te de la mà. Ara ja sé que sempre has estat i estaràs aquí entre els meus records i els meus pensaments. Una part del saber melangiós per saber què és la felicitat
Un petó, Laura.