L’auca del gran diluvi

Un relat de: rautortor

Havien arribat a aquella contrada inhòspita després de fugir d’un territori hostil. De moment, s’instal·laren a l’interior de la caverna, espaiosa i acollidora. Tota la vall que s’estenia al seus peus era un erm immens, polsós i desproveït de vegetació. Tan solament hi creixien botges i cards, un secà àrid i gasiu, allunyat dels principals corrents d’aigua.

Fins que arribà el gran diluvi. Va ploure torrencialment durant una setmana. Tant, que la vall quedà completament negada i el nivell de l’aigua arribà ben bé fins a l’entrada del refugi. Ja tenien pensat de fugir quan tornà aquell sol radiant que feia pocs dies esquerdava les pedres. Davant els seus ulls embadalits s’estenia majestuós i amenaçador un veritable mar d’aigua dolça que poc a poc anava reduint el seu nivell. Les aigües, tèrboles al principi, però cada cop més clares i salutíferes, convidaven a l’optimisme.

Efectivament, al cap d’un any la vall s’havia convertit en un magnífic verger. Les collites se succeïen exuberants i periòdiques, i, així mateix, les pluges. Però l’èxit aviat s’alià amb la brama i de seguida estigué en boca de tothom. I, és clar, tots hi volien participar. Ben aviat la vall s’anà omplint de gent i més gent, es multiplicaren els conreus, començaren les raons i les baralles. Tot i que els ancians aconseguiren pactes i concòrdies, la situació no millorava. Per a més inri, després arribaren els especuladors. I els violents. Al final, les hostilitats, els abusos i la violència provocaren el total abandonament de l’indret.


Segles més tard, els arqueòlegs descobriren una cova oculta sota un immens munt de deixalles i residus procedents d’una mineria insaciable. Quan es feu la claror contemplaren extasiats la història que acabeu de llegir pintada minuciosament sobre els murs rocosos de la balma. El pintor anònim havia començat la seva auca amb un tema primordial, el gran diluvi. Cloïa la crònica gràfica una inscripció que, segons els experts, venia a dir: Maleït sia aquell qui va brandar per primer cop una espasa!

Comentaris

  • La petja[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2020 | Valoració: 10

    Un relat que deixa petja, la de l'art etern a les parets de les coves. I un resum de la història en dos mil caràcters, retratant la societat amb saviesa literària. Una forta abraçada, Raül.

    Aleix

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen