L'Auca del Blondy i Blacky.

Aquesta auca és diferent a les que he escrit fins ara. No tracta de filosofia, ni de política, ni del metallenguatge de les auques. La poesia meva a que més s'assembla aquesta auca és "la cançó dels barrufets raconaires". El tema d'aquesta auca són els meus dos gatets, des que ens els van regalar (tenien prop de dos mesos), fins l'actualitat.

El tema d'aquesta auca és subjectiu, però qui sap si més d'un lector s'hi sentirà identificat (potser perquè tingui també gats, o gossos, perquè una part considerable d'aquesta auca també podria haver passat amb gossos o fins pot ser una mica paralel a qualsevol tipus d'animal domèstic).

El sentit d'aquesta auca és quasi lineal: comença amb una introducció, i a partir de la segona estrofa explica fets que, cronològicament, varen succeir en aquest ordre.

Dedicada l'Auca, com no, als meus Blondy i Blacky (encara que ells, com a "irracionals", no s'adonaran mai que aquesta auca existeix).

-------------------------------------------------------

L'Auca del Blondy i Blacky.

1) A casa meva hi han vingut
dos gatets ben entremaliats,
trapelles i amb alguna diablura,
però en el fons amb mil bondats.

2) En una fàbrica, per sorpresa,
un nou conegut ens els encoloma,
fins un tercer em volia regalar,
però no més, no fem bromes!


3) Arribo a Tarragona, els he de dur a casa,
en una capsa de sabates han arribat,
mon germà pregunta d'on venen les bèsties,
i ma mare s'ha esverat.

4) Ma mare em fa un jurament,
"a la masia aniran de seguida!",
però tota la família s'encarinya amb ells,
són les sorpreses de la vida!

5) Pensant-nos al principi que són dues gatetes,
Blondy li posem a la primera,
jo contraproposo al negre dir-li Blacky,
i aquests noms se li queden.

6) La veterinària ves què ens va dir:
"Aquests són mascles com la copa d'un pi!".

7) Els "gatets que abans eren gatetes",
a casa es queden a viure "de gorra";
menjar gratis, dormir, carícies i sostre fix,
ja em diràs, quina vidorra!

8) Però ronronejen agraits i amables,
a la nostra falda se'ns han sentat,
i a vegades esperant-nos al portal amatents,
què amables, "ses magestats"!

9) Però com que en la vida té inconvenients,
algun dia els havíem de capar;
l'operació es fa sense problemes,
tranquils ells poden respirar;
viure a casa nostra a ells els ha costat,
perdre "la seva masculinitat".

10) Quan volem canviar de pis,
tancats en una gàbia els vam portar,
no paraven de miolar per tot el carrer,
fins algú s'hi va inquietar.

11) El transport sense incidents,
porta a "ses majestats" al nou temple,
de seguida s'hi acostumen,
"doncs no fan pas tant mal exemple",
són els dos una preciositat,
com, amb els anys, ens han mostrat.

12) Coloms morts, torretes i gerros trencats,
i algun altre disbarat,
els hem hagut de suportar,
a "ses nostres dues majestats".

13) La terra de cagar, el menjar, el veterinari,
i algun altre inconvenient,
ens fan fer-nos canviar l'ordre domèstic,
però com que no va tant malament,
la mare deixa que la parella es quedi,
"no fos cas que el Crom s'esveri".

14) Però els meus estimadets gatets,
s'han quedat a casa nostra anys i panys,
perquè la nostra economia pot amb ells,
"sort que tenim prous guanys".

15) No em digui ningú que em tregui de sobre els gatets,
"no fos cas que, de ràbia el mati",
perquè jo, mare i germà,
estimem molt el Blondy i Blacky!

--------------------------------------------------

Estrofa 1: Introducció al Blondy i al Blacky.

Estrofa 2: Em regalen el Blondy i el Blacky, dos gatets minúsculs de a dures penes dos mesos d'edat. El primer, groc a taques blanques; el segon, negre amb taques blanques. Em volien regalar un tercer, tot negre, però ja no vaig voler (no tinc ni idea de què se'n va fer, d'aquell altre gat). La intenció inicial de qui em va regalar els gats: que un anés a casa, i dos a la masia.

Estrofa 3: Els gatets arriben en una capsa de sabates (imagina't el poc tamany que tenien). El Roger i la mare s'inquieten per la presència dels dos nous familiars (sobretot ma mare, que en el moment de "conèixer" els gatets no hi era a casa ningú, i els va conèixer de sorpresa).

Estrofa 4: Ma mare el primer que diu és que els gats aniran a la masia, "a fer vida de camp", però al final tothom s'encarinya amb els dos gatets, i es queden definitivament a viure amb nosaltres. Actualment ma mare estima molt als gatets, tot i que té una relació a estones un pelet tensa perquè, al cap i a la fi, són alteracions al seu ordre domèstic.

Estrofa 5: El Roger proposa dir als gats Blondy (el ros) i Darky (el negre), però jo anomeno al negre Blacky, i al final es queden Blondy i Blacky. ("Les dues gatetes", doncs aleshores ens pensavem que eren gates i no gats).

Estrofa 6: La veterinària ens deixa anar, com una bomba, que les dues bèsties irracionals femenines que viuen amb el nostre sou són, indubtablement, GATS.

Estrofa 7: Els gats "s'instalen" a casa i passen la major part del temps menjant i, sobretot, dormint. En ocasions, tot i ser ambdós mascles, fan... mimos privats entre ells.

Estrofa 8: Les recompenses en carinyo que fan els gats, com tots els gats domèstics del món. Com totes les bones bèsties del món, en el fons, uns mimosos.

Estrofa 9: Una escena inevitable dels gats domèstics: haver-los de capar. La vida, mascles irracionals!

Estrofa 10 i 11: Quan hem de canviar de pis, els portem a la nova casa. S'acostumen enseguida a la nova llar.

Estrofa 12: Les petites desgràcies i destrosses que fan, mira tu, la majoria de gats domèstics. (Un cop vaig pagar un pastó per un nou gerro de vidre a ma mare... no volgueu saber quant!).

Estrofa 13: El cost, econòmic i en temps, que costa mantenir una bèstia a casa. Tenir un ésser viu mai és gratuït...

Estrofa 14: La nostra economia ens permet tenir molt bé els gats (tampoc surt tant car). Sort per a ells i per a tots...

Estrofa 15: El final, que és una dedicatòria a la "part felina" de la família. Us estimo, Blondy i Blacky!

---------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.com