L'auca de la història de la filosofia.

Un relat de: Unicorn Gris

Una sàtira en forma de poesia de la història de la filosofia hauria de ser, de debò, molt més llarga. Aquesta sàtria menciona alguns fets de la filosofia molt bàsics; només alguns. Potser no seria mala idea fer només una sàtira sobre Plató, una altra sobre Aristòtil, una altra sobre Epicur... O potser podríem haver posat més estrofes a aquesta mateixa sàtira.

Però en fi, el resultat crec que ha quedat prou bé. Aquesta sàtira està pensada per a tots aquells que vulguin tenir un resum variat de la filosofia, o per tots aquells que no en sapiguen res, de filosofia, i en vulguin fer una primera cullerada. He presentat en to bromista la història de la filosofia, amb tots els problemes passats, presents i futurs d'aquesta. No és un resum molt complet, al contrari, és una mirada per sobre abreviada. Però en fi, penso que complim l'essencial de tota sàtira: distreure una mica.

Aquesta sàtira mira una mica de tot. Comença amb la societat de Tales de Milet, continua amb els filòsofs grecs, la victòria del cristianisme, el sorgiment de la filosofia moderna, l'escepticisme de Hume, el dogmatisme de Kant i Hegel, Nietzsche i els existencialistes. I al final acaba amb una invocació als filòsofs catalans (veure més endavant la sàtira i el resum aclaratori).

Penso que no queda més a dir. Espero que disfruteu de l'Auca.

-------------------------------------------

1) Fa vint-i-cinc segles, a Milet,
sorgí una nova societat,
als problemes del cosmos i la religió,
en volia saber la veritat.

2) Tales inventa un saber nou,
"filosofia" vas ser nombrat,
els Set Savis en fan propaganda,
pel món helènic s'ha escampat.

3) Però la filosofia vol una pàtria,
els savis volen recórrer nou món,
Tales, Pitàgores i Heràclit;
i Sòcrates, per segon.

4) Les noves bases del pensament,
en Aristòtil hem trobat;
i tant impressionen les seves tesis,
que el pensament s'ha congelat.

5) Amb Epicur, estoics i esceptics,
una filosofia popular arriba;
retorna l'amor a la vida comuna,
el pensament especulatiu fa figa;
comprendre el món no és la nova meta,
sinó tenir una vida distreta.

6) Del poble jueu de sobte un dia,
ens ve una nova filosofia.
Del món no vol comprensió,
sinó, pel senyor, devoció.

7) Constantí transforma al poble en cristià,
la fe ens ha guanyat per poc,
només Plató ens el respecten,
la filosofia a l'enderroc!

8) Agustí, Tomàs i altres savis,
ens salven de la decadència,
mentre van passant els segles,
carreguem-nos de paciència.

9) "La Terra gira al voltant del sol",
l'escolàstica mor en el temps;
Descartes i la filosofia moderna,
seran els nous ciments.

10) L'escepticisme destructiu de Hume
de cop davant se'ns para,
i la ciència moderna fa un somriure:
"ens surt bé, la jugada".

11) Empirisme i positivisme,
en una ciència ens volen tractar;
la filosofia perd el passat especulatiu,
tenim el futur ben clar:
la religió ens volia fer mal,
i la ciencia, "otra que tal"!

12) Kant i Hegel, però, reactiven,
de la filosofia la nostra sort,
la filosofia és metafísica especulativa,
o anem cap a la mort;
qui perd els origens perd la identitat,
que si no, ens han enterrat!

13) Shopenhauer escriu un llibre pessimista,
que se'l compra un jove amb vista.
Empès per una catastrofista visió,
ens fa una nova tradició!

14) Nietzsche és el nom del jove inquiet,
que la religió adormida molesta;
la filosofia oficial fot un bot del seient,
com si li hagués picat a vespa!

15) El del bigoti el feu filòsof oficial,
què cabrons, ja us val!

16) Una filosofia tràgica recorre Europa,
és la tragèdia de l'existència,
malgrat la religió en protesti airada,
Sartre acapara gent i audiències.

17) Actualment la religió ens ignora,
la ciència ens vol com a propietat,
i la gent ens titlla d'avorrits,
ja estem ben apanyats!

18) Ramón Llull, Terricabras, Francesc Pujols,
i filòsofs catalans,
hem de combatre la ignorància,
catalans dem-nos les mans,
el futur serà el demà,
posem fil, i a treballar!

-------------------------------------------

Estrofa 1: A Milet, una societat important en l'antiga Grècia en aquells temps, la classe popular demana altres explicacions per comprendre el món diferents a les tradicions del mite i de la religió. La visió aristocràtica i elitista del món va perdent força. Així sorgí l'escolta de Milet, la primera escola de filosofia junt amb l'escola pitagòrica. (En realitat, però, en Orient, gairebé al mateix temps, sorgiren, per exemple amb Lao Tse i Confuci, un pensament molt similar a la dels primers grecs; és per això que penso que la filosofia nasqué, no només en Grècia, sinó també en Xina, sense que fos gaire probable que la filosofia grega i l'oriental estiguessin gens en contacte, més que res per raons geogràfiques.).

Estrofa 2: Tales crea les primeres teories filosòfiques conegudes (apart de la filosofia oriental i de les tesis pitagòriques). En aquells temps eren molt populars les sentències dels Set Savis, els quals tenien una filosofia moral en forma de màximes i sentències. (Tales mateix va ser membre dels Set Savis. Crec que és important considerar com la fama notable que tenien aleshores els Set Savis pogués fer un contrapès a favor de la filosofia en aquells temps.).

Estrofa 3: La filosofia es difon per Abdera (Leucip, Demòcrit), Elea (Xenòfanes, Parmènides, Zenó, Melissos) i Efes (Heràclit). Finalment, amb Anaxàgores, la filosofia s'atura a la Atenes (la qual serà capital de la filosofia durant alguns segles, fins el progressiu triomf del cristianisme), i d'Atenes sorgeixen Sòcrates, Plató i Aristòtil.

Estrofa 4: Aristòtil, en el segle IV a.C., crea un sistema filosòfic ampli i complex que implicarà noves bases de la filosofia, la física, l'astronomia, la moral i la lògica que seran admeses sense gaires discussions fins que seran desplaçades per la ciència moderna. Aristòtil esdevé, de forma bastant negativa, una "vaca sagrada intocable" de la filosofia durant dos milenis.

Estrofa 5: Apareixen tres "filosofies bessones": l'estoicisme, l'epicureisme i l'escepticisme, que eclipsen la fama de Plató i Aristòtil. La filosofia es preocupa, aleshores, per problemes fonamentalment morals. Es pot dir que passaran alguns segles fins que la filosofia recuperi l'interès per la metafísica i els grans sistemes.

Estrofa 6: Sobretot a partir del segle II d.C. el cristianisme arriba a Grècia. Li donen la benvinguda algunes filosofies i doctrines d'aquell temps (el gnosticisme, el platonisme mitjà i l'estoïcisme romà, entre d'altres) i, al mateix temps, es veu afavorit per certs elements històrics i socials (la invasió dels bàrbars, les constants guerres, la ruina econòmica, etcetra.). La doctrina cristiana, malgrat alguns entrebancs, es va apoderant poc a poc del favor del poble i de l'admiració dels personatges cultes de l'època.

Estrofa 7: El 313 Constantí declara al cristianisme religió oficial (El 380 Teodosi prohibeix les religions paganes i arrianes i el 529 Justinià tanca l'Acadèmia platònica i l'Escola d'Atenes, últims centres de la filosofia grega, aleshores pràctiament reduida al neoplatonisme.). Quan el cristianisme s'apodera de l'ànima de l'home medieval, la filosofia entra en crisis. Es podria dir ben bé que l'única filosofia grega que és àmpliament acceptada pel cristianisme és el platonisme (amb interpretacions neoplatòniques) i potser l'aristotelisme. L'epicureisme i l'escepticisme són pràcticament exterminats, quedant-ne poques restes; la filosofia estoica és acceptada amb moltes reserves.

Estrofa 8: Sant Agustí d'Hipona i Sant Tomàs, tot i voler acceptar completament l'ortodòxia religiosa, adopten aspectes platònics, neoplatònics i aristotèlics en les seves obres i summes. Així doncs, la filosofia escolàstica de l'Edat Mitjana conservà bastants aspectes filosòfics, tot i que només de les filosofies que ella expressament escollia respectar. (L'epicureisme i l'escepticisme es donen per exterminats i romanen ilegalitzats, mentre que autors estoics com Sèneca són acceptats i apluadits pel cristianisme.).

Estrofa 9: L'escolàstica, ja debilitada per Guillem d'Ockham, desapareix com a filosofia oficial. Les noves filosofies seran el racionalisme (Descartes, Malebranche, Spinoza, Leibniz) i l'empirisme (Hobbes, Locke, Berkeley i Hume) seran les noves filosofies, les quals responen millor a les inquietuds científiques i morals del temps moderns.

Estrofa 10: Hume agafa l'empirisme de Locke i el porta als últims exterms. L'home queda reduit totalment a un "ésser de sensacions". La metafísica, la creença en déu, la religió, la moral, fins i tot la ciència, queden reduides a "probables". (És ben evident en aquest antimetafisicisme de Hume la seva passió per Newton.). Les grans construccions metafísiques queden així, pretesament, desarticulades (el que no impedí que Kant, Hegel i d'altres pensadors fessin després altres grans sistemes metafisics).

Estrofa 11: El positivisme, Nietzsche, Wittgenstein i d'altres escoles i pensadors continuen l'atac de Hume contra la metafísica, sobretot en assegurats arguments científics i empírics. La filosofia, així mateix, queda reduida en una arma utilitzada per la ciència i disparada contra la metafísica i la religió. Molts pretenen transformar la filosofia en una eina de la ciència, deixant com a inútil una part essencial de la filosofia: la metafísica i l'especulació.

Estrofa 12: Kant i Hegel articulen, a desagrat de Hume, amplis sistemes metafísics. (Les idees de Kant i Hume seran importants per al marxisme i l'existencialisme, especialment.).

Estrofa 13 i 14: Nietzsche (qui un dia va comprar un llibre de Shopenhauer casualment en una llibreria, segons es conta) obre un període pessimista i escèptic en la filosofia (visible per exemple en l'"Anticrist" o el "Zaratustra"). Aquesta "visió negativa" serà bàsica en el pensament existencialista, especialment, i també és una de les formes que té l'"home modern" de veure el món, degut a Nietzsche i a d'altres
pensadors (com Kierkegaard).

Estrofa 15: Degut a la influència de la seva germana, Elisabeth Nietzsche, el filòsof pessimista és acceptat per Hitler com a "filòsof oficial" del nazisme. (Alguns aliats de Hitler, però, veieren amb desagrat la nominació de Niezsche perquè veieren en el filòsof del Zaratustra un individualisme i un pensament apàtrida molt hostil a la "interpretació nazi" del món.). En l'actualitat, diversos estudis mostren la gran manipulació de Hitler i E. Nietzsche en l'obra del filòsof.

Estrofa 16: Influits per Kierkegaard, Nietzsche, Hegel i d'altres, sorgeix l'existencialisme (Heidegger, Sartre), el qual respòn a la tragèdia de les guerres mundials amb una filosofia desesperançada, trista i, en ocasions, seguidora del marxisme o de moviments religiosos. (En realitat, però, l'existencialisme és un moviment més aviat confús, sota el suport de pensadors bastant diferents entre sí, i plurificat en multitud de moviments; la doctrina de l'existència (encara en part vigent en l'actualitat) està lluny de ser un pensament únic i cohesionat.).

Estrofa 17: Els principals obstacles de la filosofia són la desaprovació de la ciència i de la religió, així com la mala imatge i les difamacions que pateix el pensament filosòfic i especulatiu en l'actualitat. Ja fa uns pocs segles que filòsofs com Marx, Hegel, Hume i Witgenstein prediquen la mort de la filosofia (en realitat, la filosofia ha estat en un estat de crisis i d'indefinició des que fou creada per Tales ja fa dos milenis i mig). Penso que cal una nova mentalitat que dongui un sentit a la història de la filosofia, o sinó serà el nostre final. (Un fet és que la filosofia canvia com canvien les societats: per exemple, la filosofia de Tales, que avui en dia en alguns sentits és totalment antiquada, respongué a les necessitats ideològiques del seu temps. Per això: quina és la filosofia que necessita el segle XXI? Suposant que en necessiti cap...).

Estrofa 18: Aquí insto als filòsofs catalans (i de qualsevol lloc) a que ens posem fil i a l'agulla per tal de donar un sentit a la nostra història i no donar per perduda la filosofia. I, sobretot, a ajudar a fer atractiva la filosofia per a la gent comuna, cosa que ha fet falta des de sempre i sempre ens caldrà. Endavant cap al futur!

------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.com

Comentaris

  • Auca filosòfica[Ofensiu]

    Molt bona auca filosòfica, m'ha encantat el teu poema, a banda de que sóc un enamorat de la filosofia has fet i has arrodonit la història del pensament en poques línies, magistralment com la major part de l'obra dels companys de relats, mira que som grans.
    L'únic que jo destacaria és, i t'ho dic perque l'arrodonires una mica, citar Averroes el cordobès que va ser qui va portar els textos d'Aristòtil a una Europa de l'Escolàstica i l'Edat Mitjana portant directament la vinguda del Renaixement, i després per la seua mà en va venir la Il·lustració que posava allò teòric en el centre del món fins que es va trobar una escletxa al sistema i és quan ve la Modernitat com a intent amb Kant de la seua resolució, després, i açò ja és opinió meua després de la mort de Déu de Nietzsche i la Contemporaneitat jo posaria la tornada al Pare, en la que estem actualment.
    Però llevat d'aquestes dues precissions m'ha encantat, o millor, a banda de la primera precissió perquè la segona és del meu cabàs.
    Ets un filòsof cromelnordic, no t'havia llegit encara en aquesta guisa, molt bo.
    Bé m'acomiade de tu tot dient-te que seguisques en aquesta línia de concreció, i la meua admiració en la teua facilitat de fer poesia tot un munt de llibres i d'històira filosòfica. Em lleve el barret mestre.

  • Tants pensadors en una auca no caben![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-02-2006

    "Et faltaria parlar més de la impòrtancia d'alexandre, la navalla d'Okham, copèrnic, desenvolupar mlt més ls filòsofs d ls sospita.

    A maragda. Potser La Pesta de Camus, bn relat existencial o qualsevol obra teatral d Camus. Dsprés ja vindrien ls totxos, d Jean-Paul...".

    -------------------------------------

    Alexandre Magne, tot i el fet d'haver sigut, de jove, alumne d'Aristòtil, té ben poc a veure tant amb Aristòtil com amb la filosofia en general. Per tant, en una auca històrica valdria, però en una de la filosofia comptaria per a poc.

    O, per aquesta regla de tres, si compta Alexandre per Aristòtil, perquè no compta Hitler per Nietzsche? O Pèricles per Sòcrates?

    A la història el que és història, a la filosofia el que és filosofia.

    La navalla d'Ockham és un tema important, però al fer una auca de 18 estrofes, no l'he trobat vinculant. Si fossin, diguem una xifra, 40 estrofes, segur que tindria un raconet. Remarco, però, que una auca és un poema breu, no un llibre de text.

    Copèrnic era un gran astrònom i científic, però dubto que fos gaire filòsof. Newton sí era més filòsof, però tampoc Newton és central en la filosofia.

    Els filòsofs de la sospita (jo diria que són Nietzsche, Freud i Marx) serien importants, però en 18 estrofes toca resumir molt, com ja he dit.

    La Pesta de Camus és un fet històric i potser polític, però no té gaire a veure amb la filosofia, i menys a primer pla; em remarco al que ja he dit.

    Una obra de teatre de Camus? Estàs segur que això té una importància en primer pla en la filosofia? Potser en segon o tercer pla, però una auca ha de ser breu i no ho pot mencionar tot.

    "Jean-Paul"? Suposo que vols dir Jean Paul Sartre. Doncs bé, aquest sí surt mencionat, mira aquesta estrofa:

    16) Una filosofia tràgica recorre Europa,
    és la tragèdia de l'existència,
    malgrat la religió en protesti airada,
    SARTRE acapara gent i audiències.

    Però és clar, siguent una auca de passada, no se'l pot mencionar massa.

    Pensa que Nietzsche va ser el meu filòsof preferit, i només surt mencionat el seu nom un cop i la seva presència en només tres de les 18 estrofes.

    L'ideal seria fer una auca per a cada personatge. O, com a mínim, per a alguns.

    Tinc pensat escriure l'Auca d'Epicur. Què en penseu?

  • remarcaria...[Ofensiu]
    allonsanfan | 29-01-2006

    Et faltaria parlar més de la impòrtancia d'alexandre, la navalla d'Okham, copèrnic, desenvolupar mlt més ls filòsofs d ls sospita.

    A maragda. Potser La Pesta de Camus, bn relat existencial o qualsevol obra teatral d Camus. Dsprés ja vindrien ls totxos, d Jean-Paul...

  • Sobretot m'ha agradat...[Ofensiu]
    pseudo | 22-12-2005

    L'explicació final.. el motiu és que sense ella no hauria entés gaire bé res del relat! I és que ben poqueta cosa sé de la filosofia!
    Per això trobo molt encertada l'explicació, ja que així ens permet a tots gaudir del relat!


    Merci pel teu comentari... I això si en el meu relat no feia referència a cap filosof, és perquè tot sorgia de pensaments que jo tenia... sense "saber res" de filosofia.

    Salut!

  • Filosofia...[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 07-12-2005 | Valoració: 10

    Medicina necessaria per a la vida
    Aire pur en un mon brut...

    I així podria escriure mil epístules sobre la grandesa de la filosofia perquè realment és el que val la pena

    Corre i tancar els ulls no ajuda i llegir quatre lletres d'algu molt antic pot ser un reforç...

    Bé, m'estic repetint un munt, la qüestió és que m'encanta saber de gent que encara s'estima la filosofia, a mi m'apassiona enormement.

    La divulgació de la filosofia és la nostra gran tasca i la meva personal és intentar dibuixar amb lletres una filosofia social, no sé com, no sé quan, però el que sé del cert, és que a aquest món li cal un esglaó entre ell i Plató (tant Plató com un altre)

    Una gran abraçada, després de donar-me aquesta gran alegria de veure que no estic sol al món.

    Gràcies per tot,
    Pol

  • Sobre el naixement de la filosofia.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-07-2005

    Respecte a això que em dius, era molt improbable que la filosofia oriental i grega estiguessin mai en contacte, i encara menys en temps de Tales.

    El que sí que trobo molt probable és que la filosofia nasqués a Babilònia o a Egipte, perquè és molt clar que Tales extreia idees de l'antiga babilònia, i potser d'Egipte.

    També és probable que Tales extragués idees d'Homer o Hesíode, és a dir, els profetes de la religió oficial grega, ja saps, Zeus, Afrodita, etcetra.

    En canvi, penso que és insostenible que Tales, en gaire o cap mesura, tregués idees de la filosofia xinesa tot i ser indubtable que foren contemporànies. Tales no creà la filosofia del no res, però foren altres les arrels.

    Què me'n dius Maragda?

    Sobre l'existencialisme, no sé cap llibre de l'existencialisme en general. No sé, busca al Google.

  • Sobre el naixement de la filosofia.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-07-2005

    Respecte a això que em dius, era molt improbable que la filosofia oriental i grega estiguessin mai en contacte, i encara menys en temps de Tales.

    El que sí que trobo molt probable és

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Maragda | 25-07-2005 | Valoració: 10

    molt la teva vessant assagista i he trobat molt graciosa aquesta sàtira de la filosofia i interessants les explicacions finals, per la qual cosa et felicito.
    No estic d'acord amb tu en quant a les relacions que podia haver-hi entre la Grècia antiga i les cultures orientals. Precísament en aquelles èpoques, sobretot durant l'expansió grega a mans d'Alexandre el Gran en dóna fe, hi havia contacte.
    No obstant no tinc prou coneixements filosòfics, tot i interessar-me la filosofia i l'apassionant món que l'envolta, per a rebatre't amb massa fonaments la meva creença. Així i tot crec força probable, sí, que la filosofia nasqués a l'orient i d'allí fes expansió cap a Grècia.
    Sabries aconsellar-me algun llibre introductori de l'existencialisme?
    Moltes gràcies pels teus comentaris i les valoracions que en fas. Encara que, francament, no crec que m'ho mereixi.
    Una abraçada!

  • En certes[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 24-07-2005 | Valoració: 10


    T'agraeixo el comentari que m'has deixat i et corresponc d'igual forma,


    El relat aquest de l'auca molt ben expressat. Encertes al meu poc veure.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

142 Relats

322 Comentaris

136436 Lectures

Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i el foment de la individualitat acceptable, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web de refranys és http://ca.lletra-perenne.wikia.com/wiki/Lletra_perenne_Wiki

Que vagi bé!!!