L'Auca de la boda de Josep i Elena

m'ha vingut de gust comentar-te-la, així per tornar-te la jugada i perquè, si m'ho permets, em desperta vells records. Quan es van casar els meus oncles ara fa cinc anys, vaig fer un poema llarguíssim titulat Casament d'Alta Societat, on feia una versió... diguem de revista del cor del casament i dels seus convidats.

Ara fa més d'un any, amb motiu del 25è aniversari de casament dels meus pares, vaig fer un repàs històric als seus 25 anys de casats, i aquest sí que el vaig penjar aquí a RC (De Margaret Tatcher a George Walker Bush: vint-i-cinc anys en versió Discovery). En resum, que aquest tipus de poemes (qualifiquint-se com es vulgui!) sempre em vénen de gust!

Has abreujat, sí, però l'important hi és, i has enfocat la "cara jove" dels convidats al casament, perquè quedant-ne encara per casar, i segons la saviesa popular, que diu allò de "d'un casament, un altre en ve", ja se sap...

En qualsevol cas, apropiat per a una lectura pública del poema, que suposo que pensant en aquesta va ésser concebut l'escrit!

Mercès pel teu comentari i sí, Un cap d'any mogudet el vaig publicar per fascicles: llegit un entre els altres no acaba de quadrar, jeje!

Salut i bon any nou, ple d'èxits literaris!

Vicenç

el regust d'un auca popular, tradicional, a l'estil d'un poemari antic.

Potser hi ha estrofes que em semblen una mica forçades, per exemple:

"...
El seu marit Josep,
company del poble, l'ha conegut,
i l'ha motivat a anar junts a l'altar,
"doncs ja heu volgut passar per l'embut".

De fet l'Elena no fa més
que casar-se, (qui no ho voldria?),
doncs la Mònica, Raquel, Sergi i d'altres,
ja renunciaren a la solteria!
..."

Com si el text es veiés excessivament encotillat, probablement per la necessitat d'una rima.

En qualsevol cas, un poema senxill, simpàtic, que es llegeix amb un somrís als llavis.

Una abraçada.

Per mi, tranquila, Arbequina.

Els altres usuaris sabran el que volen, però jo vull que cadascú voti el que senti... A no ésser que "votin per fastidiar", com aquell que em va posar un 1 sobre 10.

A mi, si em poses un 8 o un 9 ho valoraré com a bones notes (una és un notable alt i l'altra un excel.lent baix, al capdavall).

En els altres casos, amb la resta d'usuaris, puntua com vulguis, però en el meu cas, ja t'he dit com vull que em puntuis.

Bé, un petonàs i fins aviat!!!

Per mi, tranquila, Arbequina.

Els altres usuaris sabran el que volen, però jo vull que cadascú voti el que senti... A menys

Abans que res dir-te que m'ha agradat l'auca. Aquest regust tan vulgar (de poble, de la gent, no de cutre, eh?) m'atrau d'una manera irresistible. A més, la seva funció pràctica (felicitar-li el casament a una cosina) el fa més proper i significat.
Posats a ser crítics, cosa que et sembla agradar sobremanera, et diria que crec que te certs errors de puntuació i alguna rima agafada massa pels pèls. Tot i així el balanç és francament positiu, i he gaudit llegint-la.
Hora de puntuar, i aquesta "conversa" ja la vam tindre: No valorat. Per que no tornis a demanar-me (en un comentari que segurament em faràs a sobre, doncs és el teu procedir; tranquil que ja vindré a mirar-lo) a demanar-me, deia, el per què de no puntuar, t'ho torno a dir ara. Només allò genial, allò que potser aniria a les llibreries a comprar-m'ho, ho puntúo amb un deu. La resta, el que m'agrada molt, ho comento, com aquesta auca. Faig així per què sé que hi ha gent que un nou o un vuit, meravelloses notes, se les pren malament per què els baixa la mitjana. No entraré a dir que em sembla una tonteria, que sí que m'ho sembla, però éssent així, no vull enfadar ningú i m'he creat aquets tipus de puntuació. Ara bé, se m'acaba d'ocòrrer que et puc dir una nota aquí... i no faig mal a ningú. Crec que aquesta auca s'emporta un vuit i mig.

Gràcies pel comentari afalagador que m'has fet; a reveure.

Una abraçada.

Arbequina.

Anastàsia, visca la pluralitat d'opinions i la llibertat d'expressions...

... i que totes les cultures puguin viure en pau i en sana competició...

... i matar una forma d'expressió és empobrir la pluriculturalitat...

... però...

No sé què dir-te. Potser em vaig llegir poc el teu text i vaig valorar-lo massa depressa... Potser vaig donar paraules massa "elevades" que tu vas interpretar de forma exagerada...

... no era la meva intenció ofendre...

En fi, potser aviat em tornaré a llegir el teu text.

Et juro que si m'hagués semblat una merda (no m'ho va semblar, de debò que no), segur que no hauria utilitzat aquesta paraula exacta, però hauria expressat una desaprovació molt més forta que la que vaig expressar aleshores.

Però en fi, gràcies per visitar-me l'auca de la boda de ma cosina... T'agrada aquesta auca???

Salut!!!

Hola! M'agradaria respondre't al comentari que deixares a un dels meus relats "El silenci de les llàgrimes"...

Deies que era molt desordenada i fins i tot incomprensible. Potser el problema és que, al meu entendre, la literatura no es basa en l'ordre, sinó en la transmissió de pensaments i idees fluint en un mar de lletres; una literatura que no sigui tan racional com aquesta auca, per exemple, sinó una pluja de pensaments...

No obstant això, com deies, he rellegit el text i no crec que estigui desordenat, sinó que barreja realitat i fantasia, realitat i somni.

Aquest text sempre l'he valorat positivament, sobretot després que guanyés un premi, i fos elogiat pels meus professors de literatura. Potser per aquest motiu m'ha sobtat la teva observació.

Crec que són maneres distintes d'enfocar la literatura, i no penso que una sigui millor que l'altra; però potser la literatura demana aquesta irracionalitat, no et sembla?

Una abraçada.

Nastàsia.

Gràcies gatblau! Faré el que podré per les auques (dins el meu estil vanguardista, per dir-lo així).

Coneixes la web "Paret de les auques"? (http://www.auques.cat/). Si t'agraden les auques a l'estil tradicional, conèixer (o repassar) aquesta web, que té bastantes auques, podria interessar-te...

Au, cuida't!!!

Hola !
M'agrada que t'hagi agradat el meu poema "diga'm adéu" :).
Gràcies a que l'has comentat, he llegit alguns dels teus escrits i volia felicitar-te per teu acurat estil i per crear "auques" . Format tant tradicional nostre i molt oblidat.

Endavant amb les auques!!!! :)