L'au Fènix

Un relat de: Anònim

Durant de tant temps
esperant el nostre dia
una pols negra
s'ha anat apoderant
de cada racó del meu cor.
Pólvora, negra i poderosa
esperant la flama del teu amor.
No temis, acosta-la
i esclatem junts
en un deliri de felicitat,
d'alegria i passió,
i com l'au Fènix
ressorgirem de les cendres.
Junts cremarem les penes,
esborrarem l'angoixa
i arrasarem les nostres pors
que durant tant de temps
ens han esclavitzat.
I com l'au Fènix
ressorgirem de les cendres
per volar ben alt,
lluny enllà,
on el sol en pon.

Comentaris

  • Uaaau![Ofensiu]
    Sareta_16 | 15-07-2005 | Valoració: 10

    Muuub Anònim!Quina passada de poema!^^ Que maco comparant-lo amb l'au Fènix.. ressorgir de les cendres.. ole ole oleee!:) M'ha agradat la teva manera d'enfocar-lo!:)
    Boooon estiu, cuida't molt!:P

  • l'amor com a recerca de la flicictat[Ofensiu]
    llu6na6 | 15-06-2005 | Valoració: 8

    és bonic, manté el ritme i expressa molt bé la lluita per convèncer l'estimat que cerqui el camí amb nosaltres

  • Quan el passat és el futur[Ofensiu]
    Gica Casamare | 15-06-2005

    La ressurecció de l'au fènix, quan la mort esdevé vida, quan el passat esdevé futur, quan el treobament després de la rectificació esdevé futur, real, il.lusió... vida.