L'ATZAR DE LA MONEDA

Un relat de: Alromat
L'ATZAR DE LA MONEDA

El primer que va pensar al despertar-se va ser en la cita que tenia aquell vespre. Havia quedat per sopar amb la noia que li agradava i havia de decidir si li demanava per sortir o no. Com sempre, ho decidiria llançant la moneda que li havia regalat el seu avi deu anys enrere, poc abans de morir. Tot el que feia ho decidia llançant aquella moneda.
Es va aixecar del llit per anar a agafar la moneda. Aquesta ja era la cinquena vegada que decidia amb la moneda si havia de demanar per sortir a aquella noia. Els quatre cops anteriors la moneda havia decidit que no. Ell pensava que la moneda li deia que encara no era el moment adeqüat. Ara ho tornava a provar. Va agafar la moneda i la va llançar a l'aire... Cara, li demano...creu, no li demano, va pensar ell.
La moneda va caure i quan la va mirar va veure que havia sortit cara. Aquell dia si que havia arribat el moment.

Encara no havia decidit a quin restaurant anirien. Dubtava entre un italià del centre o una marisqueria del port. Va tornar a agafar la moneda i la va llençar. La moneda va sortir creu i allò volia dir que anirien a la marisqueria. Va enviar-li un missatge a la noia per dir-li que si li semblava bé quedaven a les nou a la porta de restaurant i ella va contestar-li que sí.

Va passar les hores nerviós pensant en com li aniria aquella nit.Quan va arribar l'hora de vestir-se per anar al sopar dubtava entre dues camises i la moneda va decidir que es posaria una de quadres blaus.
Va sortir de casa i va pensar que per anar fins al port ho podia fer en autobús o en metro.Va tornar a llançar la moneda per decidir-ho i va haver d'anar agafar l'autobús.
Durant el viatge anava pensant les paraules exactes que li diria a la noia. Volia estar ben preparat.

Quan s'apropava a la porta del restaurant va veure que la noia ja era allà esperant-lo. Però va veure que estava parlant amb un altre noi amb el que semblava tenir molta confiança. Llavors ella el va veure i el va saludar amb la mà. Ell va arribar on era la noia amb l'altre noi i li va fer dos petons. Llavors ella va presentar-li aquell noi dient-li que era la seva parella i que feia una setmana que sortien. Ell es va quedar blanc i gairebé sense paraules.
- Però em pensava que tu i jo potser....
L'altre noi va apartar-se per deixar-los sols un moment.
- Jo també m'ho pensava al principi. Però sempre estàs dubtant. Tot ho decideixes amb aquella moneda i m´he cansat d'esperar-te.
Ell no va saber què dir. Va fer mitja volta i va marxar per on havia arribat. Va anar passejant per la vora del port mentre pensava que faria ara.
Va treure's la moneda de la butxaca i se la va quedar mirant. Potser no era tan bona com ell es pensava. Havia de decidir si l'eliminava de la seva vida.
Va llançarla a l'aire mentre pensava...Cara, la llenço a l'aigua... creu, la conservo.
Va agafar la moneda amb la mà i va veure que havia sortit cara. Després de deu anys jugant-se totes les decisions de la seva vida a l'atzar d'aquella moneda havia arribat el moment de desfer-se d'ella.
Va llançar-la amb totes les seves forces a l'aigua. Per últim cop va pensar... Cara, m'anirà bé a la vida....Creu, seré un desgraciat
Peró aquest cop no sabria que diria la moneda. Es va quedar mirant el lloc on havia caigut la moneda mentre aquesta s'enfonsava a l'aigua i anava girant abans d'arribar al fons del mar.
Va marxar cap a casa mentre la moneda seguia girant i girant...


Comentaris

  • Estic d'acord amb el SrGarcia[Ofensiu]
    aleshores | 01-07-2017

    El relat és proper i mostra com és difícil de sobreposar-se i triar el que ens convé malgrat les dificultats.

  • Poques lectures[Ofensiu]
    SrGarcia | 30-06-2017

    M'estranya molt que fins ara tingui poques lectures. És un bon relat. La dificultat de prendre decissions és una cosa que ens afeca a tots i aquí em sembla que está descrita d'una manera molt bona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: