Cercador
L'assassí era l'autor (1)
Un relat de: Joan ColomA banda de l'originalitat d'aquest fet, l'amic Carles va afegir que l'escena de cada vespre, de l'inspector en cap Pedro Miralles arribant a casa, sentint ja des del rebedor el guirigall dels participants habituals del programa i trobant-se la Luisa al menjador, amorrada a la tele, era literatura cent per cent realista. Que li evocava el dia a dia amb la seva dona, incloent-hi l'excusa de mal pagador que acostumava a esgrimir: que ja sabia que aquella gent era una col·lecció de tarats que representaven el seu paper perquè tot estava preparat, però que es distreia. Aquest havia estat un dels principals punts de desavinença amb la Paca, que recordat ara, amb la perspectiva de la seva absència, li produïa mala consciència per...
Sort en va tenir, que la companya del Club asseguda a la seva esquerra l'interrompés per dir-hi la seva, probablement perquè ell no sempre se n'adona però sovint no flueixen prou ràpid les paraules i s'acaba fent pesat.
Comentaris
-
Resposta:[Ofensiu]Joan Colom | 25-06-2018
En realitat, allò que tracta sobre el món dels programes telescombraries (en valencià, encara hi podríem afegir un sinònim: telefems) és la novel·la "De tot cor", del barceloní Andreu Martín. Aquesta novel·la va ser triada com a lectura per a debatre en el Club de Lectura Arrancapins, de València, del qual n'és membre l'amic Carles. Curiosament, l'amic Carles i el protagonista d'aquesta novel·la, l'inspector en cap Pedro Miralles, tenien en comú una circumstància personal: en tornar a casa hi havia nou probabilitats contra deu que es trobessin a la dona enganxada a la tele, extasiada amb algun d'aquests programes. La diferència és que la dona de l'inspector Miralles, la Luisa, també és un personatge de ficció, mentre que la dona de l'amic Carles, la Paca, era un personatge real. I si utilitzo el temps pretèrit és perqué precisament avui es compleixen catorze mesos de la seva mort.
I en el debat sobre la novel·la, l'amic Carles no es va poder estar de lamentar les moltes discussions que havia tingut amb la Paca a propòsit d'aquests programes, per la molt diferent consideració que els mereixien.
-
Una crítica a la telebasura[Ofensiu]unicorn_gris | 24-06-2018 | Valoració: 9
Em sembla que aquest relat és una bona crítica les teleescombreries, telebasura o com es digui. El personatge principal hi està enganxat com una mala cosa.
Espero que això no li interfereixi massa amb la seva vida personal i privada i laboral.
Gràcies per compartir el relat. Ens veurem per aquí.
Salut!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.
- L'Smart Fortwo fantasma.
- Quina vida aquella! [temps real de lectura: 2 minuts]