L'assassí del talent: (II) : La suplantació de Déu.

En Marc estava excitat, com un nen que es lleva un sis de gener. Mentre el seu ordinador s'inicialitzava, la seva ment perversa havia tramat un pla. Sabia que, si bé el diable pot fer mèrits per tal d'aconseguir arrossegar uns quants milers d'ànimes cap a l'infern, la victòria definitiva l'assoleix quan aconsegueix suplantar a Déu. Mata al pastor i les ovelles et seguiran.

Aprofitant els coneixements de hacker freaky que havia assolit durant les llargues hores lliures que li proporcionava la seva nul·la vida social, va fer-se amb el control de la web dels relats. La boca se li feia aigua quan imaginava la dolça victòria, tan propera, que podia començar a sentir-ne el gust. Al cap de tres dies de feina ininterrompuda, els seus èxits començaven a ser notoris.

Les "ovelles amb picarol" (els millors escriptors, els líders d'opinió , als quals seguien tots els altres) havien patit una severa campanya d'humiliació (ningú pot humiliar com aquell qui ha patit la humiliació), baixant les valoracions de la seva obra per sota del mediocre sis i mig, amb crítiques tan ferotges que haguessin desencoratjat a qualsevol candidat a la presidència d'una república bananera. Per contra, promocionava les relats mediocres, orfes d'originalitat, als quals hi atorgava un status entre el vuit i el vuit i mig. L'objectiu últim era que la massa d'escriptors novells prenés com a exemple aquests nous líders (ja mediocres).

Una esgarrifança recorria la pell d'en Marc, excitat en contemplar la dolorosa agonia del talent, ara només present com una petita resistència d'uns quants màrtirs que continuaven enviant relats bons a la web (que continuaven sent destrossats per les crítiques).

Fou en aquest punt àlgid de la seva victòria, quan el diable va ser atacat per la seva debilitat.


(continuarà)