L'assassí de lectors de poesia

Un relat de: wynelland
Vaig seure sota un pi mentre les ovelles campaven al seu aire. Les havia dut a pasturar. Feia dies que llegia un llibre de poesia que m’havien dit que era molt bo, però no hi havia manera de concentrar-me. Feia massa calor, i els rajos de sol s’escolaven entre les fulles. Vaig badallar. No trigaria en adormir-me.
Em vaig despertar una estona després amb la fresa d’un cavall que passava galopant a prop meu. Gairebé no vaig tenir temps de veure qui el muntava, però em va semblar que era un home malgirbat, amb uns pantalons plens d’esgarrinxades i una mena de capa de color negre que onejava de forma salvatge sobre la seva esquena. Semblava una mena de corb gegant i moribund. Vaig tancar el llibre de poesia, que havia deixat obert sobre la meva cuixa dreta, i em vaig alçar. Mentre m’espolsava la pinassa que se m’havia quedat enganxada a la roba, vaig sentir que sonava una campana. Sens dubte, aquell repiqueig metàl·lic venia de Sis Camins, una presó propera. Un pres es devia haver escapat. Vaig empassar saliva. Segur que era l’home-corb.
Vaig reunir el ramat tan de pressa com vaig poder i vaig tornar cap a casa. Els carrers del poble estaven deserts; tots els veïns es devien haver amagat a llurs cases. I jo allà amb els xais, preguntant-me amb quina mena de delinqüent m’havia topat. Un cop vaig tenir les ovelles al tancat de darrere, vaig dirigir-me a la caserna de policia. Vaig explicar el que havia vist a dos agents que em van escoltar amb el front arrufat i un somriure forçat als llavis. Em van dir que es tractava d’un assassí de lectors de poesia. Encara ara li estan seguint el rastre.

Comentaris

  • No se ven bé on vols anar a parar[Ofensiu]
    aleshores | 25-09-2017

    Però però m'agrada llegir-te, perquè les frases, al meu entendre, genuïnament catalanes, passen bé, mentre creen un clima, que no s'acaba de concretar, ambigu i incert. Hi ha bon lèxic, que podria ser encara més extens, aprofundint-hi.
    Moltes salutacions,

    Aleshores/Tcargol

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: