L'assasinat dels tres enigmes (I)

Era juny. En Tanner, un detectiu privat, estaba assegut a la butaca de la seva oficina, al costat del telefon, esperant a que li truquessin per a un nou cas. Aquell mes, encara no havia tingut cap cas i estaba escàs de diners. Al cap d'una hora, la seva dona li cridaba pel sopar però ell, tossut, es negaba a sopar fins que el truquessin. Just en aquell moment, va sonar el telefón. En Tanner va agafar el telefón però no contestava ningú. Continuava sonant.
-Amor meu, vols fer el favor d'obrir la porta?Deu ser un client.
Ara ho entenia. No trucaven al telefón sino a la porta. Va obrir la porta. Va entrar un chinès molt alt. Portava una camisa que posava: Restaurant Fu li hua. També portava uns pantalons curts de colr gris.
-Bon dia- va dir el chinés-, sóc en Kurosawa, el cap del Restaurant chinès d'aquí al costat.
-Bon dia, bon dia- va dir en Tanner -passi, passi.
En Kurosawa, quan va entrar a la casa, es va descalçar. Amb això s'hi va fixar molt, en Tanner. Segurament, devia ser una costum dels chinesos. Es van sentar al sofà i en Kurosawa va explicar el problema que tenia:
-Li agrairia molt que em resolgués un dubte que tinc.
-Digui, digui, per això soc detectiu.
-Miri, l'altre dia, mentre treballaba tranquil.lament, en Kanitxi, un cambrer del restaurant, li vaig veure que tenia a la cartera el carnet de dependent del restaurant del costat. Com que no treballa gaire, sospito que també treballa al Restaurant Chinés Ni Hao. M'agradaria que l'espiés. Podria vindre ara al restaurant? Encara estem de servei.
-Molt bé. Laura, m'en vaig un moment!

El restaurant estaba decorat amb figures japoneses que devien ser molt cares. Molts cambrers caminaven d'aquí cap allà, d'allà cap aquí...
-Sentís en aquesta taula -li va dir en Kurosawa a en Tanner- d'aquí a uns minuts tancarem el restaurant.
-D'acord. Siusplau, podrieu dir a tots els cambrers que no s'en vagin?
-O.K.
Al cap de 5 minuts, tots els dependents i en Kurosawa estaben al voltant de la taula on hi seia en Tanner. Per les fitxes que duien penjades a les camises, en Tanner va deduir qui era cadascú. En Kanitxi, el cambrer sospitós, portava la mateixa roba que en Kurosawa. Tmbé n'hi havien tres cambrers més que es deien Kamumaki i Tsunomoto. A en Tanner li van venir ganes de fer pipí.
-Puc anr al water?-va dir.
-Jo també vull anar al W.C. -va dir en Kamumaki.
-De mentres, aniré a rentar els plats a la cuina -va dir en Tsunomoto.
-D'acord -va acordar en Kurosawa.
Tots s'en van anar a fer el que volien. Mentre en Tanner acababa d'orinar, va sentir un crit al menjador. Era en Kurosawa! En Kamumaki també va vindre amb ell. Quan van arribar al menjador, en Kurosawa era mort per degollació.
-No toquin res senyors! -va cridar en Tanner- truqueu a la policia!