Cercador
L'ascensorista exemplar
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
L'ascensorista, en Cisco, anava sempre de mil i dos botons. Botons de tons bronze a l'uniforme vermell ataronjat. En Cisco el portava amb elegància, ben planxat, impecable, com si fos un maniquí.
En un hotel d'alt alt alt standing de luxe luxe luxe calia anar així i tenir alhora un tarannà humil o fer-lo veure. Si calia ser un llepaculs, ho era. Si calia ser un pelet agosarat, ho era. Si calia tirar-se una vella rica necessitada, es sacrificava. Si calia mirar apassionadament un acabat de sortir de l'armari, en sabia. Així tenia tothom content i bones estrenes que en rebia.
En Cisco netejava l'ascensor amb cura infinita. Era el més lluent, semblava nou de trinca al costat dels altres. Els companys preferien fer una neteja ràpida i tenir temps per mirar revistes porno d'amagatotis o intentar seduir alguna recepcionista mona i flasca.
El dia que es va jubilar, en Cisco no s'ho podia creure. Com viuria sense l'ascensor? Què faria? S'havia acabat el puja i baixa, la gent diversa, la seva predisposició altruista, l'aqueferament.
Havia estalviat molt molts anys. No tenia família. Va demanar de comprar l'ascensor al director. El director el va malmirar. Un comportament modèlic, el d'en Cisco durant dècades, per acabar engegat amb una coça al cul.
En Cisco no va durar gaire. L'enyor mata.
L'ascensor, de cop, es va aturar. No va ser possible arreglar-lo.
En un lloc que no diré del cosmos, Cisco i ascensor, ascensor i Cisco, SÓN.
En un hotel d'alt alt alt standing de luxe luxe luxe calia anar així i tenir alhora un tarannà humil o fer-lo veure. Si calia ser un llepaculs, ho era. Si calia ser un pelet agosarat, ho era. Si calia tirar-se una vella rica necessitada, es sacrificava. Si calia mirar apassionadament un acabat de sortir de l'armari, en sabia. Així tenia tothom content i bones estrenes que en rebia.
En Cisco netejava l'ascensor amb cura infinita. Era el més lluent, semblava nou de trinca al costat dels altres. Els companys preferien fer una neteja ràpida i tenir temps per mirar revistes porno d'amagatotis o intentar seduir alguna recepcionista mona i flasca.
El dia que es va jubilar, en Cisco no s'ho podia creure. Com viuria sense l'ascensor? Què faria? S'havia acabat el puja i baixa, la gent diversa, la seva predisposició altruista, l'aqueferament.
Havia estalviat molt molts anys. No tenia família. Va demanar de comprar l'ascensor al director. El director el va malmirar. Un comportament modèlic, el d'en Cisco durant dècades, per acabar engegat amb una coça al cul.
En Cisco no va durar gaire. L'enyor mata.
L'ascensor, de cop, es va aturar. No va ser possible arreglar-lo.
En un lloc que no diré del cosmos, Cisco i ascensor, ascensor i Cisco, SÓN.
Comentaris
-
Entendridor ...[Ofensiu]Annalls | 04-06-2013
però creus que netegen l'ascensor, com els xofers els seus autos?... No se on són aquesta gent potser a Amèrica , aquí no he vist mai cap... a l'entrada si que he vist uniformats, agafar maletes , etc... també pensava que no existien els divans en els consultoris dels psicos, així ho havia dit la meva, que eren coses de pelis i ves per on la noia del costat meu a Madrid si que havia fet psicoanàlisi en un d'ells... ja tens historia..lasciva!!!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435701 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com