L’art del bon mentider

Un relat de: Sebastià Climent

El seu pare era un home sever i força intransigent i ell era un noiet molt entremaliat que no parava de fer petites malifetes, sense malícia, és clar. Quan el seu progenitor se n’assabentava d’alguna, exigia al seu fill la veritat i una explicació convincent. Si aquesta era creïble la cosa no anava més enllà, però si no ho era el pare solia excedir-se en el càstig imposat. El nano prou que intentava justificar-se a base de mentides, però era del tot inútil.

El vailet, que era llest i espavilat, s’adonà amb prestesa que li calia millorar, i força, el seu argumentari d’excuses si volia estalviar-se els correctius paterns. Va esmerçar-hi totes les seves aptituds i ho va fer amb la màxima rapidesa. I, és clar, se’n va sortir amb un èxit total.

I el nen es va fer gran i avui és un senyor. Mentider, és clar, però senyor. De la mentida n’ha fet un art i ell n’és un dels seus millors artesans. A banda de la seva innata intel•ligència, de la facilitat expressiva, del seu gran bagatge cultural, del seu tarannà d’aparent bonhomia i la seva capacitat de relació, és una persona camaleònica. S’adapta perfectament a les circumstàncies i a l’entorn. A cada moment te molt clar quin ha de ser el seu comportament, que ha de fer, que ha de dir, com, quan i a qui ho ha de dir. Sap moure’s com cal en qualsevol ambient i circumstància. Sap ser i sap estar. Ell és un professional amb classe, no com altres.

Per això s’emprenya quan veu les actuacions d’alguns personatges públics i determinats polítics que menteixen descaradament amb tota impudència, sense la més mínima elaboració argumental, sovint fora de to i de lloc. Diuen les mateixes mentides a tothom i tothora, sense fer distinció de cap mena. Els es indiferent el moment, les circumstàncies i la qualitat intel•lectual, cultural o social de les víctimes que se’ls escolten. A tots aquests neòfits els considera uns matussers aprenents de l’art de mentir. Ell sap que mentir no l’honora i que no es mereix ser respectat pel que fa sinó que, ben al contrari, hauria de ser menystingut i condemnat, perquè la mentida mai no és justificable. Però...

Disposa del camuflatge perfecte que la seva naturalesa camaleònica li facilita per a cadascuna de les activitats i situacions que viu la societat actual. El bon mentider és un artesà imaginatiu, creador de fantasies i de somnis utòpics, de projectes irrealitzables, d’esperances estèrils. No és com els altres, els que donen a la gent la seva veritat, el que ells, no la gent, volen, tot prenent-los per estúpids, ignorants i tontos. Ell dona a la gent el que la gent vol o el que creu la gent que vol. Sap molt bé que l’estructura de la societat es basa en una xarxa de petites i grans mentides i n’està convençut que així serà fins que la força de la veritat s’imposi creant-ne una de nova amb nous valors. I això, malauradament, pel que sembla va per llarg...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com