L'aroma a xocolata.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
Feia mal dia, de fet no havia parat de ploure; era tardor. M'havia passat tota la tarda al sofà mirant una pel•lícula. Havia quedat per sopar amb ell, avui tornava a casa. Estava molt enyorada des que havia marxar a Sud Amèrica. Feia temps que ens vèiem, no érem parella, però ara vivíem junts. Cansada i avorrida vaig decidir donar-me un bon bany, m'encantava llegir a la banyera. Vaig obrir l'aixeta, l'aigua rajava lentament, vaig encendre unes espelmes, em volia relaxar. Vaig començar a despullar-me, primer van ser els pantalons, després la samarreta, poc a poc vaig començar a jugar i llevar-me la roba interior, el trobava a faltar, això m'ho feia ell; ell sempre jugava amb mi, jugàvem els dos. Vaig introduir el peu, l'aigua estava massa calenta. El meu cos estava cansat i no tenia ganes de fer res. Em vaig capbussar, la pell es va ressentir uns instants, després tot el meu cos va entrar en contacte amb la calor de l'aigua. Vaig ficar sals de bany. Eren de xocolata, la meva olor preferida, per a mi era afrodisíaca. Cada vegada el recordava més. Jo no ho recordava; de fet el recordava el meu cos, cada vegada que pensava en ell, tot es posava en moviment. El meu cor bategava més ràpid, més fort, em mossegava els llavis, em tocava, necessitava sentir les seves mans i no les meves pel meu cos. Vaig deixar la ment en blanc per un instant, no sabia quan tornaria. Vaig tornar a capbussar-me. De sobte vaig notar el tacte d'unes mans gruixudes, eren grans; em tocaven els pits; els mugrons, me'ls acariciaven. Vaig sortir ràpidament de l'aigua, estava espantada. Era ell, havia tornat; com podia haver oblidat el seu tacte, feia tant de temps... El vaig mirar, em va somriure, ens vam somriure; no vam dir res. Em vaig aixecar i vaig sortir de la banyera, estava xopa. Els meus ulls no podien apartar-se del seu cos tapat, els seus ulls no podien apartar-se del meu cos nu. Només érem dos cossos amb ganes de tocar-se, amb ganes de sentir. El vaig començar a despullar, no dèiem res, el nostre diàleg era entre mirades i somriures tímids. El silenci sempre feia més suau els actes més pecaminosos. Ja estava gairebé nu, només quedava els calçotets, la part que més m'agrada; podia jugar amb ell. El vaig besar, primer a la boca, després pel coll, vaig continuar; els petons baixaven, baixaven cada vegada més a la part més deliciosa del seu cos, fins que van arribar. Vaig parar, m'agradava deixar-ho amb les ganes encara que fos tan sols uns segons. Llavors me’l vaig menjar, me’l vaig menjar, tot ell i no només va ser a petons. Ell va començar a acariciar-me els cabells, a tocar-me’ls, jugava amb ells de la mateixa manera que jo jugava amb ell, amb el seu sexe. M'agradava, m'agradava molt; de fet no sé qui ho gaudir més, si era ell o jo. Vam acabar, ell i jo. Ara ell era qui volia prendre la iniciativa. Va començar a palpar el meu cos per tot arreu, em va agafar violentament pels malucs i em va girar; estàvem de peu. Entrava i sortia, em besava el coll, no parava; no volia que parés. Em tocava per tot el cos mentre estava dins meu; em va estrènyer els pits, els meus mugrons es van posar durs. Cada vegada més suaument, la intensitat la pujaven els meus crits de fera, els meus gemecs, era tot tan intents. Ell i jo ens sincronitzàvem perfectament, ens faltava poc. L'aroma a xocolata de les sals, els nostres cossos es fonien en l'ambient, carn amb carn, pell amb pell. Eren dos cossos que formaven un de sol. Em sentia tan a gust amb ell. El sentia dins meu, la meva vagina no parava de contreure’s, els gemecs s'intensificaven, el seu cos tenia més força. Vam arribar junts al clímax, a l'èxtasi del plaer, al paradís dels pecats; a aquella sensació que només em feia sentir ell. Em va agafar de nou per les malucs, aquest cop ho va fer suaument; em va mirar, ens vam mirar, els seus ulls brillaven. Vols que ens relaxem una estona? T’he de explicar moltes coses sobre el viatge, em va dir. Jo vaig assentar el cap. Em va abraçar, el seu cos encara estava calent. Va tornar a mirar-me i em va besar, els seus llavis seguien tenint el mateix gust, la mateixa textura. Perquè amb tu sempre és tan perfecte, vaig pensar. Com si hagués sentit els meus pensaments em va respondre. -M’agrades, m'agrada perquè és amb tu. Vam entrar a l'aigua; ja estava freda però els nostres cossos seguien calents. Va tornar a mirar-me i em va besar la mà. Ja no m'importava que s'hagués anat, no volia que m’expliques com li havia anat el viatge; per a mi l'important era que estava allà, amb mi, tots dos a la banyera abraçats.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer