L'Arnau i el Francesc 28. Bon dia, Arnau!

29. Bon dia, Arnau!

Aquell matí de dimarts, l'Arnau no se sentia les cames. Les mans tampoc, d'haver agafat durant tota la tarda anterior la fregona i fer ressuscitar un terra completament impregnat de succedani de sang. Fins i tot hi tenia butllofes, a les mans! Quines aventures l'esperaven en aquell nou dia?
S'havia llevat força tard, però tenia excusa. Treballar en el gremi de l'hostaleria el faria anar a dormir a altes hores de la matinada cada nit. I pel matí havia de descansar, ja que l'horari que li havien assignat no permetia al noi ni un respir. Havia d'aprofitar les hores de llit per dormir.
Va sortir de la seva habitació i va anar directament a fer un riu. Després va passar per la dutxa i va anar a esmorzar. Tot plegat l'havia situat a dos quarts d'una del migdia.
El pis era buit. Tan sols ell, i la seva melodiosa música heavy, feia esvair el silenci de la dolça llar familiar. Els grans hits de Rammstein l'acompanyaven en els seus moviments sense sentit pel pis.
- Ja està! -es va dir, creient haver trobat la panacea al seu avorriment.
Es va dirigir ràpidament cap a la seva cambra i es va vestir amb el primer que va trobar. Per començar aquell nou jorn calia que el destí no el sorprengués amb aquell ridícul pijama d'estiu. Es va calçar amb les bambes de sempre, disposant-se així a poder sortir de casa.