L'Armando, o vivències a l'Àfrica.

...una trista realitat: uns tant i altres tant poc! Tots hauríem de fer aquest viatge com a mínim un cop a la vida! Relat que fa reflexionar dins aquesta societat consumista en que vivim.

Un plaer haver-te conegut!

Una abraçada!

no puc comentar més que els companys, en el seu dia van fer. A mi també m'hauria agradat molt poder llegir el relat sencer.
Les experiències han de ser viscudes de primer mà però sovint molts no tenim la oportunitat de viure'n algunes i relats com aquest ens permeten traslladar-nos a situacions del nostre món que sembla que algú s'entesti a amagar, fent-nos veure que pertànyen a un altre món.

És per això que penso que aquest relat té molt valor, no només el fet que està ben escrit, ni el fet que relata una vivència que molts no tindrem sinó, també, perquè ens esperona, ens recorda que, el que de vegades vivim i considerem habitual no és, ni molt menys, el que la població mundial està vivint.
Aquestes coses encara s'haurien de recordar més i més, insistir fins que potser ens despertessin d'una vegada per totes del somni de benestar que creiem tenir a costa de la resta d'habitants del planeta.

Penso que els assistents a la jornada de reflexióNosaltres també volem viure !, podrien estar molt interessats en llegir les teves paraules a més d'escoltar la Ivonne i la resta de persones del programa DREAM que venen a Barcelona a parlar de com és el seu món.
T'asseguro que no es té sovint l'oportunitat de llegir coses com aquestes escrites per una persona que ho ha viscut de primera mà. Anima't, si et ve de gust, a parlar com a col·laborant de les teves experiències. Pots fer-ho a partir d'aquest magnífic relat.

Un petó,

Leela

Com m'agradaria llegir la versió llarga d'aquest relat! Quan el tinguis arranjat, siguis a Moçambic o a Gràcia, pensa en oferir-lo a la família de rc!
"... nosaltres consumim l'existència. Ells posseeixen el temps, l'ànima."
Em va agradar compartir amb tu paraules al punt, m.
e.

Compleixo la pimera part del premi de la juguesca de la fotografia de la baixada de torxes, llegint un relat molt ben escrit, sòlid, sobri, sense estridències. Un relat que ens recorda una vegada més que no és pas tot, a tot arreu, com ho tenim aquí, i que ens porta altra vegada a la frustració d'adonar-nos que som un sòl individu, impotent davant la situació, un únic vot, una única microeconomia que pot solventar ben poc. Allò que donem tal vegada serveixi per pagar el bitllet d'avió al president d'una ONG, o el seu hotel... i això frustra, perquè el que volem és solucionar el drama, i no pagar la benzina del viatge d'un cooperant de Kenya a un poblat, tot i que no costa gaire adonar-se que també calen diners per a pagar aquesta benzina, perquè el cooperant ha de viatjar... però el cor ens demana solucionar-ho tot, i ens frustra, almenys a mi, que només poguem abastar engrunes.
Sigui com sigui el relat ens recorda de nou el drama, i ho fa bé.
Destaco aquestes idees:

"Ell vol ser ministre, o advocat. Són feines importants que li permetran treballar i ajudar la família, li digué. Somnia en tenir una pilota de veritat. Ara se les fa ell, les pilotes, amb trossos de bosses de plàstic i cordills."

i aquesta altre:

"L'experiència havia estat màgicament reveladora: nosaltres consumim l'existència. Ells posseeixen el temps, l'ànima. "

Aquest paràgraf anterior hauria tingut més força si s'hagués evitat posar: "L'experiència havia estat màgicament reveladora:" i s'hagués passat directament a la revelació.

Un bon relat.

He trobat en aquest relat diversos aparellaments en lluita per guanyar la partida, segons el moment:
Per començar i com a final, el consumisme desaforat enfrontat a la carència bàsica, l'abundància en contrast a la necessitat, la riquesa amb la misèria.
Parlant del viatge, el primer món davant el que denominem tercer eufemísticament.
En acabar-ho, la partida enfrontada al record que perdura, la lliçó apressa en contrast amb la quotidianitat.
De tornada, l'experiència com una revelació, la temptació com una debilitat que no sempre es pot controlar.
Bons contrastos els que has destacat!

Un viatge a un altre món, com un any nou que comença, són bones oportunitats d'iniciar una metamorfosi, de replantejar-se, per exemple, si la compra de més roba, noves sabates, objectes innecessaris... ens aporten un benestar real.
Què o qui ens ho proporciona? Si pensem, normalment desitgem el reconeixement i l'estima d'aquells que per a nosaltres són significatius en l'àmbit amorós, familiar, social, laboral... i els autèntics afectes d'aquestes persones no ens venen proporcionats per l'acumulació de noves possessions.

En el cas del teu relat, la protagonista sent afecte tot just per una criatura, l'Armando, que no té gairebé res però a qui no oblida, fet que encara agafa més rellevància després de la seva compra compulsiva.

M'ha fet gràcia que, des d'una altra perspectiva, totes dues hàgim tocat el mateix tema, que tu mateixa em vas comentar.
Confio en què continuem coincidint molt de temps...

Et faig tramesa d'una abraçada llarga, llarga... des d'aquí fins a l'Àfrica i tornar!
Unaquimera

penjo aquí el comentari que vàren fer-me els jutges del repte (Mandalf i Ninel). Gràcies!

El relat ressalta el consumisme occidental amb la misèria tercer-mundista del continent africà. Bona la descripció de la situació del nen que contrasta amb les seves aspiracions d'infant. També bé l'ambientació que dóna un clima de tristor i simpatia pels personatges. Generes una reflexió sobre el comportament consumista dels dies de Nadal que tothom s'hauria de plantejar, una reflexió que sovint està present, però la potència de la societat de consum segueix empenyent. Especialment bo el pensament del penúltim paràgraf: qui és l'amo del seu temps.
Veiem que has tingut dificultats per encabir el repte en les paraules indicades. Precisament el que fa que el relat sigui un "repte" són les limitacions que s'hi imposen, les mateixes per a tots els participants. Si algú no les compleix, està en avantatge. Com que potser és el teu primer repte, t'ho passem per alt i acceptem 363 com a 350, a grosso modo diguem i molt a contracor per part d'en NiNel (és matemàtic).