L'aposta

Immobilitzat com estava i amb les parts a l'aire notava més el fred que la vergonya d'estar despullat al mig del bar. Entre la sobredosi d'alcohol que corria a torrenteres per les meves venes i la meva ja sobrada experiència tenia la convicció que allò no aniria enlloc; ja ho havia dit. A aquestes altures un ja sap el que li agrada i el que el deixa fred. No podia perdre.

Però ho va provar. A poc a poc amb la punta de la llengua descalçava el gland del prepuci empetitit pel fred i la vergonya, sense despertar cap rastre de vida. Però l'alè càlid tenia els seus efectes. Poc a poc quasi imperceptiblement el meu apèndix arrugat i mort començava a recobrar un poc de vida. No gaire, tant sols un tímid reviscolament que tot just permetia que els seus llavis carnosos poguessin atrapar-la amb certa consistència.

Les meves mans, com les meves cames, seguien atrapades, immobilitzades enèrgicament: no podia intervenir. Estava totalment, desemparadament, nuament a les seves mans. O més ben dit, nuament dins la seva boca.

La corona del gland es vestia ara amb l'escalfor de la seva llengua que la rodejava suau, molt suau, contínuament voltant-la de dreta a esquerra. I creixia. Ara sí notava com creixia i s'enlairava cap al cel en tota la potència del tronc del meu penis.

Malgrat el fred. Malgrat la vergonya. Malgrat l'ambient estrany i fosc del local desconegut la meva polla creixia com feia temps que no recordava que pogués fer-ho.

Ja era tota una boca sencera que em posseïa: mentre notava la gargamella amb campaneta i tot succionant-me el gland els seus llavis em recorrien en tota la meva llargada, fent-se notar calents, decidits, humits i vigorosos com mai abans ni els més experimentats i destres llavis havien aconseguit fer-se valdre.

Volia aferrar aquell cap que em munyia amb les meves mans. M'esforçava per atrapar aquell cos que em consumia amb les meves cames. Però com més esforços feia més violentament atrapat estava. Impotent, res no podia moure. Res en mi es movia a part de la meva verga ara a punt d'esclatar i escopir tots els meus sucs de perversió. Volgués o no allà estava. I el vaivé calent i moll d'aquella boca m'arrossegava. Entre xuclades i espasmes compassats tot m'anava pujant i brollaria a més no poder dins aquella gola calenta que no feia intenció de retirar-se. Notava com tot estava ja fet, com ja no hi havia res que pogués aturar el final insalvable d'aquella senyora mamada.

I merda! Em corria! I Merda, ja m'havia escorregut! Merda... havia perdut.

Igual que el membre cansat, tot allò que em fermava s'anava afluixant.

-ja t'ho deia, que ho aconseguiria-. Em deia amb un somriure després d'empassar-s'ho tot. I mentre repescava amb la llengua algun grumoll d'entre el seu bigoti:-Ningú t'ho farà millor que un altre home. Sabem el que ens agrada.

-Merda. Allò no havia anat exactament com jo em pensava.

Amb la sang glaçada i l'alcohol que s'havia esvaït em marejaven una infinitat de mirades obscenes que em fitaven directament entre riallades complagudes dins l'ambient espès d'aquell bar de mala mort. Començava a tenir basques.

]-Has perdut. Ja saps què et toca a tu ara-. Em deia amb un somriure lasciu aquell bordegàs pelut i lleig mentre s'obria la bragueta.