L'APOL·LO

Exemplar i directe relat, sobre els antics sistemes de comunicació i que ara han prosperat amb massa evolució. Uns detalls de quan eren joven i en aquell temps tot es feia i es contaba en el carrer.
M'ha agradat llegir-te aquest i la meua enhorabona, E. Viladoms.
Una abraçada.
Perla de Vellut

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Sembles molt jove per haver viscut tot això que ens relates amb tanta exactitud i nostàlgia. I és que el carrer era el nostre món i la nostra escola de vida. Saps de què me'n recordo? Doncs de l'empleat públic que arruixava el carrer a l'estiu i a qui cantàvem una cançoneta per a fer-lo enfadar i que ens tirés aigua de la mànega.
Però aquell món es va acabar quan va aparèixer el fabulós aparell que ens permetia mirar cine a casa! Un miracle! No sabíem aleshores quantes coses ens perdríem asseguts al tresillo i el preu que n'hauríem de pagar.
I això que no teníem ni idea de que acabaríem enganxats als ordinadors i als mòbils que ens fan anar de cap perseguint pokémons.

Molt bon relat E. Viladoms!

La tele va ser, segurament, l'estri que va portar la modernitat a finals del segle XX. Com avui ho és internet. En aquest relat retrates de forma propera com va canviar les vides quotidianes de la gent.

Felicitats per haver estat seleccionada per al darrer Comuniquem-nos.

El teu relat m'ha traslladat a la infantesa des del primer moment, i l'he enyorada...Gràcies per facilitar-me aquest retrobament i felicitats per com has sabut expressar la fredor social a què estem exposats actualment.
Crec que ets la relataire que més vegades ha quedat finalista. Enhorabona! Ho mereixes!

També vull dir-te que agraeixo el comentari que has fet al meu "Clic, clic, clic..." Em feia una mica de por no haver explicat prou clarament la segona intenció de l'avi, i he pogut comprovar que la captaves perfectament: aconseguir que amb l'excusa de la seva poca memòria, el nét mantingués molt viu el record de l'àvia.

Un relat que ens transporta unes dècades enrere i que retrata molt bé un ambient senzill, freqüentment anomenat "de poble". Al mateix temps, trobe que hi sura -molt subtilment- la tristesa d'allò que se'n va i ja no torna; i entre línies puc llegir una veu crítica cap un canvi en la forma de relacionar-nos i comunicar-nos. Està molt bé.

En un principi ens presentes el relat amb una tendresa i una bellesa magnífiques per després caure en una autèntica frivolitat que causen els televisors. Un recurs molt ben aconseguit. L'enhorabona i molta sort.
Edgar

Ai els records d'infància! Són la nostra pàtria no? M'ha encantat com tots els teus.

Bon relat i bon tema de conversa que mai s'acaba. Interessant per poder fer un exercici de memòria. És fàcil trobar tema de conversa. Felicitats!
Una abraçada,
Materile

De bell començament m’has transportat a la meva infantesa. Al carrer on vivíem era un carrer veïnal, només hi havia cases a un cantó i al davant un petit hortet, a l’estiu, després de sopar, la gent treia cadires al carrer a respirar un xic de fresca...
Bona sort, Enriqueta, bona sort!
—Joan—

M'agrada i em transporta. Estem condemnats a avançar i el progrés ens empeny. Vam perdre algunes coses, però no seriem aquí, ara, en aquest mitjà. De totes maneres, sempre que podem, ens revoltem i fem sevir els mitjans de tota la vida, i tornem al poble de la infància.

Jo que he passat estius a la fresca entenc molt bé el que descrius i l' Apolo encara també ho recordo

Permeteu-me posar una dedicatòria al relat:
A la gent del Pla en record de tantes nits d'estiu a la fresca.

Aquell blanc i negre. Aquelles series americanes amb parla de castellå centre americå, com Limites de la realidad d'en Rod Serling... I historias para no dormir d'en Chicho Ibañez...Uns temps atrapats en la foscor lluminosa I llunyana d'un passat irrecuperable...
Una abraçada.