L'APOL·LO

Un relat de: E. VILADOMS
Em vaig criar en un carrer ample, on els vailets feien servir els portals per jugar a pilota. Hi passàvem les nits d'estiu prenent la fresca, els adults ben asseguts en sillons de vímet, la canalla corrent amunt i avall; la carretera i la baixada de la fàbrica eren els nostres límits. La claror esmorteïda dels fanals propiciava les converses a mitja veu; novetats, gràcies i desgràcies es compartien, mentre per finestres i balcons fugia la xafogor acumulada a les cases durant el dia.
—Un, dos, tres, botifarra de pagès! Pere, Ramon, Lali, ja podeu tornar enrere!, he vist com us movíeu.
Protestes, discussions... el joc es tornava a encarrilar i, quan algú arribava a tocar l'espatlla del qui parava, tots vinga a córrer.
Si ens cansàvem, sèiem en algun pedrís i ens explicàvem històries: nens que es perdien pel bosc, herois que trobaven tresors fabulosos...

—A cal segretari han comprat un televisor! Han comprat un televisor com el del bar de l'Ateneu.
A mitja tarda la notícia s'escampà d'un cap a l'altre del carrer i havent sopat tots els sillons de vímet, i algunes cadires de boga, es concentraren davant la casa del secretari de l'ajuntament. Havien instal·lat l'aparell a l'entrada i havien deixat porta i cancell oberts de bat a bat. Aquella nit ens vam assabentar del sol maravilloso que lluiria a Madrid i vam escoltar, per primera vegada, la sintonia de Bonanza.
Al carrer Major van obrir una botiga d'electrodomèstics, venien televisors a terminis i, abans de començar a pagar, els deixaven tenir uns dies a prova. En pocs anys no va quedar cap veí del carrer sense el seu propi aparell, vam substituir els sillons de vímet a la fresca pel tresillo al menjador; i les converses a mitja veu, pel "xst!, que no em deixes sentir el que diuen".
Mentre veiem en directe, cadascú a casa seva, l'arribada de l'Apol·lo XI a la lluna, moria la vella de cal Calet. Ningú la va trobar a faltar fins l'endemà al matí, a les veïnes els va estranyar que no sortís a escombrar.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Ai, els jocs al carrer...![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-07-2016 | Valoració: 10

    Sembles molt jove per haver viscut tot això que ens relates amb tanta exactitud i nostàlgia. I és que el carrer era el nostre món i la nostra escola de vida. Saps de què me'n recordo? Doncs de l'empleat públic que arruixava el carrer a l'estiu i a qui cantàvem una cançoneta per a fer-lo enfadar i que ens tirés aigua de la mànega.
    Però aquell món es va acabar quan va aparèixer el fabulós aparell que ens permetia mirar cine a casa! Un miracle! No sabíem aleshores quantes coses ens perdríem asseguts al tresillo i el preu que n'hauríem de pagar.
    I això que no teníem ni idea de que acabaríem enganxats als ordinadors i als mòbils que ens fan anar de cap perseguint pokémons.

    Molt bon relat E. Viladoms!

  • Els temps moderns[Ofensiu]
    qwark | 28-05-2016

    La tele va ser, segurament, l'estri que va portar la modernitat a finals del segle XX. Com avui ho és internet. En aquest relat retrates de forma propera com va canviar les vides quotidianes de la gent.

    Felicitats per haver estat seleccionada per al darrer Comuniquem-nos.

  • Excel·lent[Ofensiu]
    brins | 28-05-2016 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha traslladat a la infantesa des del primer moment, i l'he enyorada...Gràcies per facilitar-me aquest retrobament i felicitats per com has sabut expressar la fredor social a què estem exposats actualment.
    Crec que ets la relataire que més vegades ha quedat finalista. Enhorabona! Ho mereixes!

    També vull dir-te que agraeixo el comentari que has fet al meu "Clic, clic, clic..." Em feia una mica de por no haver explicat prou clarament la segona intenció de l'avi, i he pogut comprovar que la captaves perfectament: aconseguir que amb l'excusa de la seva poca memòria, el nét mantingués molt viu el record de l'àvia.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-05-2016 | Valoració: 10

    Un relat que ens transporta unes dècades enrere i que retrata molt bé un ambient senzill, freqüentment anomenat "de poble". Al mateix temps, trobe que hi sura -molt subtilment- la tristesa d'allò que se'n va i ja no torna; i entre línies puc llegir una veu crítica cap un canvi en la forma de relacionar-nos i comunicar-nos. Està molt bé.

  • Colpidor[Ofensiu]

    En un principi ens presentes el relat amb una tendresa i una bellesa magnífiques per després caure en una autèntica frivolitat que causen els televisors. Un recurs molt ben aconseguit. L'enhorabona i molta sort.
    Edgar

  • Records[Ofensiu]
    Guiomar | 16-05-2016

    Ai els records d'infància! Són la nostra pàtria no? M'ha encantat com tots els teus.

  • Quins temps aquells![Ofensiu]
    Materile | 14-05-2016 | Valoració: 10

    Bon relat i bon tema de conversa que mai s'acaba. Interessant per poder fer un exercici de memòria. És fàcil trobar tema de conversa. Felicitats!
    Una abraçada,
    Materile

  • De bell començament...[Ofensiu]

    De bell començament m’has transportat a la meva infantesa. Al carrer on vivíem era un carrer veïnal, només hi havia cases a un cantó i al davant un petit hortet, a l’estiu, després de sopar, la gent treia cadires al carrer a respirar un xic de fresca...
    Bona sort, Enriqueta, bona sort!
    —Joan—

  • El temps no perdona[Ofensiu]
    Fremen | 07-05-2016 | Valoració: 8

    M'agrada i em transporta. Estem condemnats a avançar i el progrés ens empeny. Vam perdre algunes coses, però no seriem aquí, ara, en aquest mitjà. De totes maneres, sempre que podem, ens revoltem i fem sevir els mitjans de tota la vida, i tornem al poble de la infància.

  • Bon relat [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-05-2016 | Valoració: 10

    Jo que he passat estius a la fresca entenc molt bé el que descrius i l' Apolo encara també ho recordo

  • Dedicatòria[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 06-05-2016

    Permeteu-me posar una dedicatòria al relat:
    A la gent del Pla en record de tantes nits d'estiu a la fresca.

  • Aquells anys !...[Ofensiu]
    jomagi | 06-05-2016 | Valoració: 10

    Aquell blanc i negre. Aquelles series americanes amb parla de castellå centre americå, com Limites de la realidad d'en Rod Serling... I historias para no dormir d'en Chicho Ibañez...Uns temps atrapats en la foscor lluminosa I llunyana d'un passat irrecuperable...
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.71

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

37 Relats

430 Comentaris

29223 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)