L'any dels somnis

La perduda que va sonar al mòbil va ser l'avís. L'any dels somnis d'un infant se li esvaïa en un instant i mai més no podria tornar enrere. Ell només volia riure. Només volia una estona alegre. Però es acabar. Ho va acabar. En un pas fals se li va escapar tot d'entre les mans. No volia, però una força desconeguda el va empènyer fins a un trist final. Ni el seu penediment, ni els seus raonaments el salvarien del seu destí. Ja estava. Havíen trobat el cos rígid i les seves empremtes. Volia fugir però els seus intents eren en va. Tot es girava en contra seu. Abans que el guarda l'avisés de la troballa del cos, encara tenia la pàl.lida esperança de sortir dissimuladament. Les hores avançaven i els garbuix de pensaments no el deixaven idear una solució d'escapada. Per tot arreu sentia que l'assenyalaven amb un dit i ell s'encongia ben avall.
Amb la mirada baixa, va sentir uns cops al vidre del cotxe. Eren els mossos. Ja estava. Alleugerit, va obrir i els entregà les dues mans.


-------------------------------------


Li sona el mòbil només una vegada. Se'l mira. Tanca els ulls apretant-los fort. La pell li comença a suar i té calfreds. Comença a plorar, i a riure. Amb la mà es dóna bufetades en una galta. Parla: "no...no...És lícit fer-ho per compassió...". Esbufega. Engega el cotxe. Condueix. Condueix ràpid. Se salta un stop i el piten uns quants cotxes. S'atura en sec. Mira l'hora. Les 18'00. Posa la ràdio i se senten les notícies en titulars." Punyalada mortal. La víctima va ser agredida quan sortia del circ...". Es tapa la cara amb les dues mans mentre s'ensorra cap avall del seient del cotxe. Una mà dóna cops al vidre amb els nusos dels dits. Ell aixeca la vista. Dos mossos d'esquadra li fan un senyal que surti. Ell respira fondo. Obre la porta i allarga les dues mans.