L'Antiga Vamurta 01

Hola Cleopatra,

Espero que t'hagui agradat el blog i la web. Els dibuixos també són meus, encara que no sigui dibuixant.... Vaig pensar que seria bo traslladar la novel.la en imatges, penso que el futur va per aquí.

Ara m'acostaré als teus relats.

Un relat escrit amb una prosa exquisida, realment has sabut transmetre l'angoixa que està vivint el protagonista.

Demostres una gran riquesa lèxica i el domini de la prosa. Has utilitzat oracions ben curtes, amb un bon ús dels signes de puntuació.

Felicitats per aquest inici de novel·la!

Núria

Tenia pendent passar per aquí, però quan vaig veure tants capítols no em vaig atrevir. D´avui ja no volia passar. Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre és agradable que et llegeixin i et deixin una senyal. Gràcies.
El teu relat sembla verídic,....? la veritat he gaudit amb la lectura penso seguir per lo menys amb el segon, trobo que té molt de mèrit fer una història tant llarga, de fet deu ser un llibre no?
Enhorabona!!!

Primer de tot, gràcies pel comentari.
En segon lloc, trobo que és un relat molt ben fet i molt bonic.

... la capacitat de ferir del ser humà (ara no sé si és un bon terme...).

Primer, gràcies pel teu comentari, sempre m'entusiasma descobrir nous talents, i la veritat és que el teu és especialment admirable.
No crec que hi hagi molta gent que pugui compartir el teu coratge, i això és un orgull.

Seguiré les altres "Vamurta" de ben aprop.

Una forta abraçada, i mil i un somriures per a tu, i els teus néts.

deu ser increïble. Per sort som molts els qui no l'hem viscuda (ni ganes!).

Molt bon relat Igor. Ens dones una panoràmica del després de la batalla.

Ets rús d'origen de veres? Si és així deixa'm donar-te l'enhorabona pel teu nivell de català. Magnífic!

aquesta mostra de literatura de la bona. Realment magnific, tant l'estructura del relat com la riquesa del llenguatge. Si la perfecció existis, diria que el teu estil s'hi acosta molt.
Un verdader plaer llegir-te, i espero ens permetis seguir gaudint de la continuació, si n'hi ha, o del que vulguis escriure.
Una abraçada

Que vingui la segona part, ja que aixó promet.
Hi veig un cert aire Star Trek, no sé perquè. Em fa la impressió que vindrà el capità Kirk, o el Picard, a castigar als rumians per haver atacat una col·lonia germana de la confederació.
Una narració molt ben dirigida, el principi ideal per un llibre, una novela. Si pots mantenir el nivell, tens una bona peça al teler.

Que no defalleixi!

Xolnir

hola! gràcies per haver llegit el meu relat... tu escrius molt bé eh? estic desitjant tornar a llegir paraules teves! doncs jo crec que m'he adonat de les coses massa prompte però be...crec que millor així, perquè d'aquesta manera se que no he de fiar-me de ningú ni ser tan bona amb tot el món.. un petó!

Celebro que t'agradi La Passio Moldava. La tercera part ja la tinc a punt de treure del forn. Per cert, les Germanetes de la Caritat si te a veure amb el mu nick, un bon grup de musica. Salutacions.

Espero que aquesta sigui una primera entrega de Vamurta.
Relat ben estructurat amb una redacció acurada planera i de fàcil lectura.
Gracies per el teu comentari encoratjador que a més m'ha encaminat al teu espai. Benvingut a RC i espero que ens continuem llegint i comentant.
Rep la meva encaixada de benvinguda

J. Lluís Cusidó

Molt estimat Igor,

M'ha agradat molt el començament del teu relat. És el començament, oi? Hi haura una continuació, oi que sí? Sisplau, no ens deixaras esperant dia rere dia plorant, suplicant una mica més encara que només sigui un crostonet de la rica Vamurta. Igor, la continuació, que sigui com "la nit que no trigarà en arribar", i com diu el refrany, cada dia un raig.

Yvonne

Em sorprèn el ritme lent i cadenciós, les descripcions. És una literatura que m'agrada. Una fantasia mesurada però amb referents. Espero que ens segueixis enviant fragments, i per si de cas anirem visitant el teu web.

Però has d'explicar un secret: com s'ho ha fet una persona nascuda a Vlñadivostok per escriure un català com aquest?

...tot i que lenta, morosa, amb aquest despertar a cavall entre la realitat, els somnis i els records.
La descripció final del camp de batalla promet una continuació molt interessant.
També m'he passat pel molt ben dissenyat web. Enhorabona, crec que és molt atractiu.
Salutacions i endavant!
franz
PS- només recomanaria una mica de repàs ortogràfic de la redacció final

cap comentari. És molt real; suposo que n'hi haurà una continuació

Ja veig que a tu de la guerra no te'm d'explicar res, ho has viscut en propia carn. Jo en el meu relat explico l'anecdota d'un cosí de la meva mare, ell ens ho explicava quan la meva germana i jo erem petites i de veritat, que a mí em treia la son. Tinc dos contes publicats en aquestes pàgines que es diuen: TOT I AIXÍ ES NADAL, I UNA GUERRA PER NADAL. Si et bé de gust de pasar per les seves pàgines, veuràs una manera diferent de passar el Nadal a la Catalunya rural del 1936. Es el record que tenen els meus pares d'aquell any, cadascú d'ells per separat, llogicament, però molt semblant si ho analitzes. He tingut molt de gust en llegir-te i espero que vaigis publicant per poder-ho seguir fent. Rep una forta encaixada.

Tens tota la raó: no crec que canviï la meva vida, però ha remogut les aigües dels meus somnis... fins i tot, podria dir que d'algun malson.

M'ha alegrat descobrir-te gràcies al comentari que em vas fer, així com saber que som veïns.

Benvingut a aquest web, univers de paraules i somnis.

T'ofereixo una abraçada per celebrar-ho,
Unaquimera

Òstia... M'he quedat sorprès. De què va això? De moment pint bé.